Artícles
Alta muntanya


Els 2900 de Pirineu


Josep Giralt Dols | 1 de Juliol del 2015

Els 2900 de Pirineu, una forma de sortir de les rutes clàssiques per tenir una altra visió de la serralada.


Aquest article va ser publicat el juliol de 2015 a la revista cultural digital “ El Muntanyenc” del Club Muntanyenc de Sant Cugat www.elmuntanyenc.cat

Revista que a més de publicar articles de muntanya, també publica articles de natura, ciència, viatges, fotografia, entrevistes... donant una visió àmplia i complementària del món muntanyenc.

 

La Múnia, Perdut i Vignemale des del pic d'Aret.Foto Josep Giralt

La Múnia, Perdut i Vignemale des del pic d'Aret.Foto Josep Giralt

Al Pirineu, sortir de les rutes clàssiques per fer un cim aïllat i desconegut té un component iniciàtic, sembla com una petita descoberta, evidència espais nous, perspectives noves, però sobretot t’omple de solitud. Aquesta és la sensació que vaig tenir quan vaig fer un dia de juliol del 2006 el Pic d’Aret a la vall francesa de l’Aure. Cal passar el túnel de Bielsa, baixar fins al poblet de Tramezaigües i accedir a la vall de Rioumajou i quan la vall s’orienta francament al sud, agafar a la ma dreta, una pista que planeja per entre boscos exuberants de faig en direcció oest, fins que s’acaba tallada per un rierol. La solitud és immensa, el silenci només es trenca amb el lliscar de l’aigua. Pocs metres abans d’aquest punt s’insinua un caminet costerut que s’endinsa en el bosc i permet l’accés a la vall de Lassas, orientada N-S i estem a la cota 1.300 m.

Cal recórrer tota la vall fins al petit llac de Sarroues; a l’est i a 400 m per sobre es troba el pic d’Aret, a 2.939 m d’alçada. És el cim dominant de la regió , aïllat i separat dels grans massissos que l’envolten gairebé els 360o . Em vaig resistir a marxar i ho vaig demorar tot el temps que va ser possible davant d’aquell espectacle. Al N l’Arbizon i el Midi de Bigorre, al NO el massís del Neuvielle, més al O el circ de Barroude i la Munia i en segon terme el massís del Perdut, al fons el Vignemale. Al SE en primer terme la barrera Batoua-Lostou, en segon terme Eriste-Posets-Bachimala, més lluny Perdiguero i Maladeta. Tot un festival de cims gràcies a la situació privilegiada d’aquest mirador de primer ordre. Ningú en tot el dia, solitud i grandiositat.

Vista cap a llevant des del pic de la Maladeta Oc. Foto Josep Giralt

Vista cap a llevant des del pic de la Maladeta Oc. Foto Josep Giralt

El Pirineu, amb els seus prop de 430 km de llargada és una immensa serralada que s’orienta d’ Est a Oest des del Cap de Creus fins al Golf de Biscaia. Té una amplada que no supera els 100 km i una superfície d’ aproximadament 20.000 km². Li podríem dibuixar un imaginari eix axial format, en el Pirineu Oriental i Central, per roques granítiques i metamòrfiques paleozïques, exceptuant el massís del Mont Perdut i a l’Occidental, per calcàries mesozoiques. L’eix esmentat és on es situen gairebe totes les principals alçades i els principals massissos. Paral·lels a aquest eix s’hi localitzen, en els dos vessants, massissos més baixos formant el Prepirineu, que de manera discontinua flanquegen l’eix central. Al mateix temps, les valls pirinenques ocupades pel riu corresponent, acostumen a tenir una orientació Nord-Sud donant una certa irregularitat a la serralada, tot originant un escampall de massissos repartits aleatòriament al llarg dels seus 430 km.

Alguns massissos són destacables per les seves altures pel damunt dels tres mil metres, cosa que dona un gran atractiu la seva ascensió. Es calcula que el Pirineu té uns 215 cims de més de tres mil metres, comptant tant el cim principal com els secundaris així com determinades agulles distribuïdes per tota la carena. La seva ascensió i la “col·lecció” de tres- mils és i ha estat una fita per tots els pirineistes i ha contribuït a conèixer, de manera exhaustiva molts dels racons d’aquesta formidable serralada.

Vista cap a ponent des del Bessiberri N. Foto Josep Giralt

Vista cap a ponent des del Bessiberri N. Foto Josep Giralt

Al mateix temps, un massís que té cims de més de tres mil metres es conforma de molts cims secundaris de menys altura, alguns d’ells de més de dos mil nou-cents metres i que, formant part del massís, tenen una entitat disminuïda a l’ombra dels més alts. Un bon exemple és el Pic de Salenques que tot i ser el dos mil nou-cents més alt del Pirineu, passa inadvertit al costat del Mulleres i de l’imponent massís de la Maladeta.

Ara bé, hi ha regions o massissos on els dos mil nou-cents són els cims majoritaris i adquireixen la seva importància i personalitat, convertint-se en miradors de primer ordre. Així el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici (Pallars), és tota una regió lacustre on l’ascensió als seus cims de més de dos mil nou-cents metres és un espectacle plegat de llacs, cims, agulles i puntes que no deixa indiferent a ningú.

Una altre d’aquestes regions és Andorra, amb dos mil nou-cents molts esquiables amb descensos memorables (Pala Serrera, Pic del Siguer). La regió de l’Ardiden al nord del massís del Vignemale, entre les valls de Lutour, Ossue i Gavarnie és un massís atapeït de dos mil nou-cents que obre noves visions del Pirineu. També la regió compresa entre Respomuso i Marcadau, en el triangle comprés entre el massís del Balaitous el Vignemale i Panticosa hi ha una extensió de dos mil nou-cents molt interessants (Punta Zarre, Llena Cantal, Chabarrou).

Pic del Feixant des de l'estany de Bessiberri. Foto Josep Giralt

Pic del Feixant des de l'estany de Bessiberri. Foto Josep Giralt

Parlant ara només de dos mil nou-cents, resulten interessants aquells cims que són el dominant de la seva regió com el Peguera o el Subenuix que dominen tot el Pallars, l’Ardiden que domina la seva regió o el Coma Pedrosa dominant Andorra. També són molt interessants aquells que tenen una perspectiva privilegiada sobre tot un massís com el Pic de Pallas que té vista sobre el Balaitous , el Pic de la Sède i el Chabarrou S sobre el Vignemale , el Pic des Salettes sobre el circ de Gavarnie, el Gran Pic des Halharises sobre el massís del Neuvielle, el Guins de l’Ase sobre la Pica d’Estats i Sotllo o el Gerbats sobre el circ de Troumouse i La Munia.

Ara bé però, potser els més espectaculars són aquells dos mil nou-cents que estan deslligats dels massissos importants, desplaçats de la línea axial de la carena pirinenca i es troben aïllats i solitaris i que presenten una visual sobre varies regions, donant una visió més amplia del conjunt i que poden ser considerats punts estratègics d’observació del Pirineu, oferint una alternativa paisatgística novedosa i millorant així el nostre coneixement de les diferents regions del Pirineu. En aquest grup de miradors de primer ordre podem destacar la Punta Suelza situada al centre de l’arc comprés entre el massís del Perdut i del Posets passant per La Munia.

El Pic de Peguera i regió d'estany Gento des del Monsent de Pallars.Foto Josep Giralt

El Pic de Peguera i regió d'estany Gento des del Monsent de Pallars.Foto Josep Giralt

També resulta interessant el Llena Cantal, a Respomuso, equidistant del Balaitous, Vignemale i Infiernos. També és espectacular l’Hourgade, situat sobre Espingo, dominant les cares nord des del Quayrat fins al Lustou, o el Pic d’Aret, ja esmentat anteriorment, que malgrat no ser un dels dos mil nou-cents més alt permet la visió circular de tot el Pirineu Central i Occidental. Un altre punt estratègic és el Cotiella, és un bon exemple de cim deslligat de la carena axial que permet una visió molt extensa de conjunt que va des del Pallars i Maladeta fins al massís del Perdut i Panticosa. En una versió més modesta però no mancat d’excel·lent perspectiva es troba el Monteixo que també una mica apartat de l’eix principal abasta des d’Andorra fins al Pallars.

I perquè no el Puigmal, el dos mil nou-cents més oriental del Pirineu, que permet visualitzar des de les muntanyes més orientals d’Andorra fins a la plana de Vic i la Serralada Litoral catalana.

Com podem observar els dos mil nou-cents ofereixen múltiples oportunitats d’admirar la serralada pirinenca des de miradors privilegiats i amb diferents perspectives.


D'esquerra a dreta Piedrafita,Punta Zarre,Gran Facha i el Balatous a segon terme des del Gran Pic de l'Aratille. Foto Josep Giralt

D'esquerra a dreta Piedrafita,Punta Zarre,Gran Facha i el Balatous a segon terme des del Gran Pic de l'Aratille. Foto Josep Giralt

És evident que hi ha molts altres miradors de primer ordre que sense ser dos mil nou-cents ofereixen una molt atractiva vista vers l’horitzó, el Midi d’Ossau, el Collarada, el Midi de Bigorre, el Tendeñera, el Pimené utilitzat per Franz Schrader per fer els seus croquis i cartografiar per primera vegada el massís del Mont Perdut i la vall de Gavarnie. També el Salvaguardia, el Montseny de Pallars, el Pic de Salòria, la Pica del Canigó des d’on es visualitza el Golf de Lleó i perquè no el Pic d’Orhi o el Taga, però això ara ja són figues d’un altre paner.

George Mallory al ser preguntat del perquè pujava a les muntanyes va respondre que “perquè estan allà”. Aquí però hi hem d’afegir altres arguments, doncs el Pirineu està tot descobert i conegut. Allò que pot estimular a pujar aquests cims pot ser el defugir les rutes clàssiques, explorar altres variants, fer la descoberta d’altres valls, altres llacs, i en definitiva fer ascensions que donen noves perspectives i que permeten visualitzar el Pirineu d’una altre manera, és l’excusa i un motiu poderós per conèixer més.




Sense voler ser exhaustiu i comptant només amb els cims principals i descartant les múltiples agulles que flanquegen els cims , aquesta podria ser una llista prou afinada dels dos mil nou-cents de Pirineu

 

El Vignemale des del Chabarrou S. Foto Josep Giralt

El Vignemale des del Chabarrou S. Foto Josep Giralt

NOM ALT.(m) REGIÓ/MASSÍS
Pic de Salenques 2995 Maladeta
Gran Pic des Halharises 2993 Neuvielle
Pic de Cregüeña 2991 Maladeta
Pic d’Avellaners 2990 Besiberri
Ardiden 2988 Ardiden
Mall Barrat 2986 Remuñe
Peguera 2983 Pallars
Pala Alta de Serrader 2982 Pallars
Pic de la Sède 2977 Vignemale
Pic des Salettes 2976 Neuvielle
Guerreys 2975 Batoua
Pallas 2974 Balaitous
Punta Suelza 2973 Ordiceto
Bacillac 2972 Bretxa de Roland
Soum d’Aspe 2970 Estom/Ardiden
Cambales 2968 Respomuso
Male Rouge 2965 Ardiden
Hourgade 2964 Espingo
Barbe de Buc 2964 Ardiden
Balinet 2963 Batoua
Guins de l’Ase 2960 Pica d’Estats
Canalbona 2959 Pica d’Estats
Llena Cantal 2959 Respomuso
Tuca Arnau 2958 Vallhibierna
Contraig 2958 Pallars
Petit Pic Blanc 2957 Troumouse
Piedrafita 2957 Respomuso
Feixant 2955 Mulleres
Pic dels Estanys 2953 Pica d’Estats
Punta Senyalada 2951 Besiberri
Pic Estatas 2951 Maladeta
Pic de Serradé 2951 Pallars
Forca de Remuñe 2950 Remuñe
Aiguille des Glaciers 2950 Vignemale
Subenuix 2949 Pallars
Chanchou 2948 Ardiden
Cestrède 2947 Ardiden
Pequeña Facha 2947 Respomuso
Punta Zarre 2947 Panticosa
Coma Pedrosa 2946 Andorra
Pico Bagüeña 2946 Eriste
Spont 2944 Espingo
El Dedo de la bretxa 2944 Bretxa de Roland
Pic Mechant 2944 Neuvielle
Mall Planet 2942 Remuñe
Labas 2941 Vignemale
Punta del Montcalm 2940 Pica d’Estats
Punta Lequeutre 2940 Besiberri
Aret 2939 Batoua
Baborte 2938 Pica d’Estats
Tuca de la Llantia 2937 Forcau
Gran Tuc de Colomers 2936 Pallars
Parraouis 2934 Lustou
Pic de Sein 2933 Eriste
Bastampe 2931 Ardiden
Pic des Toudes 2930 Neuvielle
Chabarrou S 2929 Marcadau
Roca Entrevessada 2927 Andorra
Chabarrou N 2925 Marcadau
Isclots 2924 Espingo
Pico Blanco 2923 Bretxa de Roland
Pic Central des Halharises 2923 Neuvielle
Carlit 2921 Cerdanya
Gaurier 2918 Panticosa
Peña Aragón 2918 Respomuso
Pondiellos 2917 Panticosa
Tebarray 2916 Respomuso
Millares 2914 Eriste
Pala Serrera 2914 Andorra
Puigmal 2913 Núria
Pic de l’Estanyó 2912 Andorra
Cotiella 2912 Cotiella
Saburó 2912 Pallars
Soulano 2911 Balaitous
Puig Pedrós 2911 Cerdanya
Llauset 2910 Vallhibierna
Medacorba 2907 Andorra
Mainera 2906 Pallars
Tuca Alta 2905 Posets
Peña Blanca de Troumouse 2905 La Munia
Monteixo 2905 Vall Ferrera
Gerbats 2904 Troumouse
Escorbets 2904 Perramó
Dent de Batanes 2903 Panticosa
Pic del Siguer 2903 Andorra
Pic Morto 2903 Pallars
Gran Pic d’Aratille 2902 Marcadau
Pica Roja 2902 Pica d’Estats
Pic dels Vidals 2902 Pallars
Culfreda 2901 Batoua
Bassiero O 2900 Pallars
Creu de Colomers 2900 Pallars

  

Massis del Perdut des de la Punta Suelza. Foto Manel Broch

Massis del Perdut des de la Punta Suelza. Foto Manel Broch

Sotllo, Pica d’Estats i Canalbona des del Monteixo. Foto Manel Broch

Sotllo, Pica d’Estats i Canalbona des del Monteixo. Foto Manel Broch

Regió de Marcadau des del Pic de Labas. Foto Josep Giralt

Regió de Marcadau des del Pic de Labas. Foto Josep Giralt

Pallars, Bessiberris i Maladeta des del Mont Roig. Foto Josep Giralt

Pallars, Bessiberris i Maladeta des del Mont Roig. Foto Josep Giralt


Avís informatiu: aquest lloc web pot utilitzar cookies per millorar la seva navegació. Si vols veure el contingut d'aquest lloc web hauràs de acceptar les cookes segons la legislació vigent al nostre país. Si no acceptes, no podràs continuar navegant pels nostres continguts. Cliqueu per acceptar les galetes.