Nairobi-Mount Kenya National Park:

Quatre hores de viatge per carretera separen la capital Nairobi de Chogoria, a les portes del Mount Kenya National Park. El viatge transcorre per camps de cultius de tot tipus: arròs, cafè, tè, plàtans i cultius de pinya de la coneguda marca “Del Monte”. Petites valls solcades per una carretera amb autèntics tobogans en un constant puja i baixa.

A Chogoria podem ultimar els preparatius de la travessa. Fer les últimes compres abans de començar la ruta i contractar els serveis de guia, cuiner i portejadors. Vint-i-vuit quilòmetres separen aquesta localitat de Chogoria Gate, el trajecte del qual podrem fer contractant els serveis d'un 4X4 o bé caminant. Un cop a Chogoria Gate, prenem un sender a mà dreta fins a Mount Meru Kenya Lodge, on passarem la nit. Un indret idíl·lic, perfecte per iniciar la nostra ruta, on podrem acampar o bé passar la nit en una de les confortables “lodges” que hi trobarem.

Chogoria Gate (2950m)-Llac Ellis (3417m).

• Desnivell pujada: 535m / 650m amb l'ascensió al Mugi Hill (3541m).
• Horari: 2h-2'30h. Cal afegir 45 minuts-1h per l'ascensió al Mugi Hill.

Aquesta jornada és molt curta. Tot i això, als “mzungos” (homes blancs) ens caldrà anar “pole-pole” per tal que la nostra aclimatació sigui la correcta. Recomanem aixecar-se ben d'hora i aprofitar els primers raigs de sol per passejar per les praderes que envolten el refugi i guaitar alguns dels animals que hi habiten. Búfals, mones de cua blanca i elefants són alguns dels mamífers que es deixen sentir, tot i que difícilment es deixen veure.

De Meru Mount Kenya Lodge prenem una pista en direcció NW, amb constants pujades i baixades per dins del bosc. Anem guanyant alçada progressivament, al mateix temps que la vegetació d'alta muntanya comença a prendre protagonisme, fins arribar a una bifurcació de pistes. Seguim a mà dreta i, tot seguit, a mà esquerra en constant zig-zag de pujada fins les envistes del Llac Ellis. Arribats a aquest punt, podem deixar les motxilles i pujar al Mugi Hill, un turó que ens permetrà tenir una dilatada vista del massís del Mount Kenya. Un cop recuperat el material creuem la pista per prendre un senderó i travessar el llac per la seva riba esquerra, on podrem acampar.

Llac Ellis (3417m)-Llac Michaelson (4000m).

• Desnivell pujada: 810m.
• Horari: 3'30h-4h.

Sortim del Llac Ellis en direcció W, enmig d'una vasta extensió de terreny farcida de matolls. Fem un petit descens per anar a creuar el riu Hindi i començar a guanyar alçada de manera progressiva. La vegetació comença a canviar i, mica en mica, ens endinsem en un paisatge lunar, feréstec i desèrtic, on només sobreviuen les espècies més adaptades. Progressem en direcció SW per retrobar la ruta clàssica de Chogoria,  quan comencem a divisar els cims principals del Mount Kenya i el Llac Michaelson, punt i final de la jornada d'avui. Seguim el sender ben fressat que ens conduirà al descens, encaixonat i dret, enmig de lobeliàcies, sota els contraforts basàltics que tanquen la cubeta que forma el llac Michaelson. Sens dubte, un dels racons més espectaculars de tota la travessa. Un autèntic paradís que justifica aquest dos-cents metres de baixada extra.

Tant aquesta jornada com l'anterior es poden enllaçar. Tot i això, recomanem fer-les tal i com estan ressenyades per tenir una òptima aclimatació.

Llac Michaelson (4000m)-Punta Lenana (4985m)-Austrian Hut (4790m).

• Desnivell pujada: 985m.
• Horari: 3'30h-4'30h.

Prenem la sortida natural del llac i seguim el curs del riu per un sender que puja decidit entre els imponents murs de roca volcànica. Superat aquest tram el terreny canvia radicalment i el pendent esdevé més digerible. El paisatge, desèrtic i esquitxat de lobeliàcies, pren una tonalitat de colors intensos d'una màgia captivadora. Deixem a l'esquerra el camí que va directament a l'Australian Hut, i encarem el tram final de l'ascensió deixant el Coll Simba a la nostra dreta. El camí guanya alçada sense dificultat per un terreny pedregós i trencat, fins arribar al mateix cim.

Punta Lenana prové del nom massai Oirenana i, amb els seus 4985 metres, és el cim més concorregut de tot el Mount Kenya. La seva ascensió no presenta cap dificultat tècnica, contràriament a les dues puntes més altes del massís, la Nelion i la Batian, amb trams d'escalada només aptes pels muntanyencs més experimentats.

El descens fins a l'Austrian Hut està farcit de cables que utilitzarem molt poques vegades. Aquest grapat de ferralla inútil i quatre graons metàl·lics, serveixen d'excusa als keniates de presumir de la via ferrata més alta de tot el món.

Austrian Hut (4790m)-Shipton Camp (4236m).

• Desnivell pujada: 485m.
• Horari: 3h-4h.

En aquesta gran jornada d'alta muntanya farem una volta circular a les puntes Nelion i Batian. Estem al cor del massís del Mount Kenya i tindrem l'oportunitat de contemplar la grandiositat de les parets d'aquests cims i albirar el famós Corredor del Diamant des de la seva base.

Sortim d'Austrian Hut, tot virant l'itinerari vers l'oest per efectuar un descens ràpid i divertit per un terreny tarterós nodrit de pedres petites. Arribem a l'American Camp, un dels indrets més emblemàtics de tot el Mount Kenya, amb el Corredor del Diamant i l'Ice Window davant nostre. Vies mítiques on els millors escaladors del món han esculpit la història de l'alpinisme.

Pugem fins al llac de Hut Tarn i arribem a Nanyuki Tarn després d'un lleuger descens, per efectuar un flanqueig en direcció nord en un ambient fantasmagòric fins el coll d'Altgur Seat. Tornem a fer un descens-esquí per una tartera ben farcida de rocs (comencem a entendre perquè els “locals” porten polaines) fins arribar als estanys d'Oblong Tarn i Hausberg Tarn.  Fem l'última pujada del dia, en direcció est, fins al Coll Hausberg, per fer l'última “esquiada” del dia fins al Shipton Camp, on podrem acampar o bé dormir en alguns dels seus “barracons”.

En el descens d'aquest últim coll deixarem a la dreta la zona d'acampada de Kami Hut, punt de partida de la via normal a la Punta Batian, que amb els seus 5199 metres es converteix amb la punta més alta de tot el massís.

Shipton Camp (4236m)-Sirimon Gate (2970m).

• Desnivell pujada: 122 metres.
• Horari: 4'30m-5'30m.

L'última jornada de la ruta ens allunya de les grans alçades del Mount Kenya. Baixem per la vall de Mckinder, llarga i tombada, per accedir a la vall de Liki North, en direcció est. Tornem a guanyar alçada en la mateixa direcció, per accedir a la vall de Sirimon, que resseguirem fins a Old Moses Camp. Ara només restaran els últims nou quilòmetres de baixada per pista forestal fins a Sirimon Gate.

DADES PRÀCTIQUES:

Mount Kenya National Park:

• Haurem de contractar un guia homologat per accedir al parc. Us passem alguns contactes de guies especialitzats en aquest treking: Denis: mtkenyaclimbingguide@yahoo.com/ Dickson:dicksontour@yahoo.com)
• Podem contractar portejadors als pobles de les valls del Mount Kenya. Hem de tenir en compte que el límit de càrrega establert és de 25kg/portejador.
• Kenya no és un país precisament barat pels turistes. Les tasses del Mount Kenya National Park pels no-residents, oscil·len entre els 65 dòlars/jornada als 380 dòlars/6 jornades de treking.
• Si porteu fogonet compreu càrregues de propà, no de butà. La seva combustió és molt més efectiva en alçada.
• Durant la travessa creuareu la línia de l'Equador. Podeu comprovar com actuen les forces de Coriolis. És realment curiós!

Moneda:

• La moneda de Kenya és el khs, tot i que també operen amb dòlars. No val la pena portar euros.
• Els preus acostumen a estar a estar en khs i dòlars. Als parcs ens aplicaran el canvi d'un dòlar=89khs i a les ciutats un dòlar=86khs.

Vacunes:

• Caldrà estar vacunat de la febre groga, tifoidea, tètanus, hepatitis A i B, ràbia i profilaxis de la malària.

Tips:

• Les propines o “tips”, tal i com ells anomenen, formen part de la despesa del viatge. Cal ser conscients que bona part del sou dels portejadors, guies, ajudants de guia i cuiners, és en base a les propines obtingudes. El personal contractat difícilment us recomanarà un import. Bàsicament us suggerirà que doneu la propina en base a la qualitat i l'amabilitat del servei. En aquest sentit, feu servir el sentit comú. Tingueu en compte que són gent llesta i espavilada, i tenen molt clar el poder adquisitiu de les diverses nacionalitats. Americans, alemanys, britànics i suïssos els tenen qualificats en la part alta de l'escalafó del poder adquisitiu. Francesos, holandesos, danesos i centro-europeus en general, a la part mitjana. Com a europeus del sud esperen de nosaltres una propina més rància que tots els anteriorment esmentats. Tot i això, no sigueu “ràcanos” que són molt sensibles a aquest tema. Si deixeu una propina paupèrrima, o directament no en deixeu, interpretaran que no heu quedat contents amb el servei prestat.
• La cordialitat amb el personal contractat no depèn tan sols de les propines. La sensibilitat amb el tracte és molt important si voleu tenir una bona acceptació. Si poseu una mica d'interès en aprendre el nom de totes les persones que formen part de l'expedició, la seva llengua, les cançons típiques del país i la seva cultura triomfareu!

Manual bàsic de suahili: a Kenya hi conviuen dos idiomes, l'anglès i el suahili. Hi ha tota una sèrie de paraules que cal saber:

• jambo: hola.
• bwana: señor.
• mzungo: home blanc (no patiu, no és despectiu).
• hakuna matata: cap problema.
• pole-pole: a poc a poc.
• haraka-haraka: ràpid-ràpid (aquest mot no l'utilitzareu mai. Són gent molt tranquila).
• -matatu: autobús públic. Matatu-matata: bus=problemes.

També recomanem llegir-vos el llibre “El sueño de Àfrica” de Javier Reverte, abans d'emprendre el viatge. Una molt bona aproximació a la història dels països de l'Àfrica Oriental.