Conta la llegenda que en el cim de l'Hiru Errege Mahaia (Mesa de los Tres Reyes), es podien reunir els reis del Béarn, Navarra i Aragó sense sortir del seu territori. Aquesta zona dels Pirineus, la que envolta aquestes tres regions, l'he volgut definir com el Laberint del Carst. Laberint, perquè no recordo cap zona més sinuosa, caòtica, perdedora i complexa orogràficament en tota la serralada del Pirineus. I del carst, òbviament, per la seva geologia, totalment calcària.

Us proposo una travessa circular de quatre dies per aquestes contrades, ascendint als cims més emblemàtics de la zona. Una ruta que ens permetrà conèixer amb força intensitat aquestes regions, a voltes tan poc freqüentades. Caldrà emprar força la brúixola, l'altímetre i el mapa...o el GPS, els qui el tinguin. I també caldrà estar força avesat a caminar llargues hores per un terreny perdedor i feixuc. Prepareu-vos a realitzar una intensa singladura pirinenca, d'aquelles que recordareu. On el paisatge compensa sobradament l'esforç. On les llums de les primeres i últimes hores del dia que impregnen la roca calcària, no tenen preu.

1ª ETAPA (CASA DE LA MINA 1240 m.-REF. LABÉROUAT 1442m.):

• Dificultat: Fàcil.
• Horari: de 7 a 8 hores. Com sempre, dependrà de la vostra forma física, les condicions meteorològiques, el pes que porteu i el temps que perdeu amb la brúixola i el mapa.
• Desnivell: Uns 1400 metres.

Descripció de l'itinerari: Comencem la travessa a la Casa de la Mina (1240m.), més amunt de la magnífica Selva de Oza, tot dirigint-nos, en constant pujada, fins a l'Ibon de Acherito (1875 m.). D'allí, seguim pujant fins que travessem al vessant francès, passant per l'Ibon d'Ansabère i les Cabanes d'Ansabère(foto4). Baixem per la mateixa vall, gaudint, a la nostra esquena, d'una de les estampes més impressionants dels Pirineus, amb les Agulles d'Ansabère al fons.

Un cop arribats a la pista forestal, vindrà la part més pesada de tota la sortida, doncs hem de "patejar" per la pista i, a voltes, per la carretera enquitranada, fins el Plateau de Sanchèse (1100 m.).

Si el temps ho permet, jaieu i descanseu una estona en aquestes sensacionals catifes d'herba. Gaudiu de l'imponent vista de les parets calcàries del Billare i dels comodíssims prats del Plateau, gairebé fets a mida per fer la migdiada.

A partir d'aquí tornarem a prendre un caminet, a l'esquerra de la pista forestal, un cop creuats tots els riuets del Plateau. Mica en mica ens endinsem en un espès bosc de faigs, la qual cosa dificultarà el fet de no perdre el camí (alguna fita i marques vermelles i grogues). Un cop arribats a una zona més esclarissada, prenem ben bé al costat del riu un altre caminet a mà dreta, que ens conduirà, tot pujant, a un camí més marcat. L'agafem en direcció est (dreta), fins que arribem al mateix refugi de Labérouat (1442 m.).

2ª ETAPA: REF. LABÉROUAT (1442 m.)-PIC D'ANIE (2504 m.)-COL DE PESCAMOU (1924 m.)-PAS DE L'OSQUE (1922 m.)-PAS D'AZUNS (1873 m.)-CABANE DE CAP DE LA BAIGT (1680 m.):

• Dificultat: Fàcil. Haurem de recolzar les mans, tant pujant com baixant del Pic d'Anie.
• Horari: de 7 a 8 hores.
• Desnivell: Uns 1400 metres.

Descripció de l'itinerari: Sortim del refugi de Labérouat (1442 m.), en direcció Pic d'Anie, pel GR-10, que és el mateix camí per on vàrem arribar la jornada anterior. Just abans de començar la forta pujada cap al Col des Anies, toparem amb un refugi lliure molt ben condicionat (Cabane de Cap de la Baigt 1680 m.). Aprofitem per deixar tot el material que no necessitem, doncs és aquí on farem nit. També omplim les cantimplores en una font que trobem ben bé al costat del refugi, doncs l'aigua pot escassejar força en aquesta zona. Ja se sap, en terreny calcari, l'aigua s'escola per tot arreu.

Comencem la pujada cap el Coll des Anies i força abans d'arribar-hi, trenquem a l'esquerra en una espècie de fals coll (fita grossa) per atacar el Pic d'Anie per la seva cara est. La pujada al cim no té cap dificultat, tot i que haurem de recolzar les mans en comptades ocasions. Pic d'Anie (2504 m., 2 hores 45 minuts). Gaudiu de la vista, des del Pic d'Orhy al Balaïtous, passant pels Infiernos, el Vignemale i l'espectacular Midi d'Ossau, que sobresurt de tots els altres.

El descens l'efectuem just pel costat oposat, per un camí molt ben fressat, fins arribar al Coll des Anies. El recorregut sobre el laberíntic carst de l'Arres d'Anie, fa que haguem d'estar molt atents a no perdre les marques vermelles i a voltes grogues.

Des del Coll des Anies seguim culebrejant pel carst fins arribar al Coll de Pescamou (1924 m.). En poca estona toparem amb els remuntadors de l'estació d'esquí de Pierre St.-Martin, creuant-nos amb una pista forestal on hi trobarem les marques de la GR-10, que no deixarem fins la Cabane del Cap de la Baigt. Un cop près el GR-10, el camí torna esdevenir caòtic, fins gairebé arribar al Pas de l'Osque, sent molt fàcil de perdre les marques vermelles i blanques, especialment quan travessem les pistes d'esquí que anem trobant.

En arribar al Pas de l'Osque (1922 m.), bretxa molt marcada enmig del caos calcari, perdrem una mica d'alçada, per a remuntar l'última collada del dia. Pas d'Azuns (1873 m.). D'allí seguim el GR-10, en constant descens, fins la Cabana del Cap de la Baigt (1680 m.) , on passarem la nit.

3ª ETAPA: CABANE DE CAP DE LA BAIGT (1680 m.)-CAYOLARS D'ANAYE (1513 m.)-HIRU ERREGE MAHAIA (2444 m.)-REFUGI DE LA LINZA (1340 m.):

• Dificultat: Fàcil. Haurem d'anar en compte al baixar de l'Hiru Errege Mahaia.
• Horari: de 7 a 8 hores.
• Desnivell: Uns 1100 metres.

Descripció de l'itinerari: Sortim de la Cabane de Cap de la Baigt (1680 m.) en direcció sud. Creuem el riu i flanquegem, sense perdre alçada, per un caminet en zona herbosa i en direcció est. Mica en mica, el camí va donant la volta al massís, fins que accedim, perdent una mica d'alçada, a la vall d'Anaye. Un cop a la vall, passem per les cabanes de Cayolars d'Anaye (1513 m.). Seguim pujant per l'ampla i ajaguda vall fins que aquesta es tanca, tot prenent la direcció sud fins el Coll de Lhurs, i d'allí al cim de l'Hiru Errege Mahaia (2444 m.). El descens l'efectuem pel cantó oposat. Amb compte, sobretot si està nevat, tot i que és més impressionant que difícil, fins que arribem al Collado Esqueste (2114 m.). A partir d'aquí, navegarem pel caòtic carst fins arribar als plans que conformen la Hoya de la Solana (1859 m.). Remuntem per camí herbós fins el Collado de la Linza (1906 m.) i d'allí, en constant descens, fins el refugi de la Linza (1340 m.), ja en territori aragonès.

4ª ETAPA: REFUGI DE LA LINZA (1340 m.)-MALLO DE ATXERITO (2362 m.)-COLLADO DEL HUERTO (2201 m.)- CASA DE LA MINA (1240 m.)

• Dificultat: Fàcil. Cal fer atenció en baixar del Collado del Huerto, un pèl descompost.
• Horari: de 5 a 6 hores.
• Desnivell: Uns 1050 metres.

Descripció de l'itinerari: Del refugi de la Linza (1340 m.), ens dirigim cap a uns berenadors que hi ha al costat de la carretera. D'allí seguim el camí en direcció est que es dirigeix al Collado de Petretxema. Després d'un llarg flanqueig en el vessant sud, per terreny rocallós, prendrem el camí a la dreta, en direcció sud-est (cota 1800 aprox.) fins gairebé arribar al Collado del Huerto. Allí podem deixar les motxilles, doncs pujarem i baixarem l'Atxerito pel mateix vessant. De fet, la pujada és molt senzilla i només haurem de grimpar uns 5 metres, just abans d'arribar al cim. Mallo de Atxerito (2362 m.). Un cop arribats on hem deixat les motxilles, hem de fer un petit treball de investigació per a trobar el Collado del Huerto (2201 m.). Al sud de l'Atxerito es succeeixen tota una sèrie de bretxes, però només una és practicable. Les altres cauen en picat. Amb mal temps vàrem perdre força estona per a identificar-la, tot i que un cop al coll, la baixada no és massa complicada, tot i que un pèl descomposta. Un cop hem baixat del coll, ens espera una llarga caminada fins a la Casa de la Mina, primer per un terreny rocós i de mal fer, i després per una vall llarga i ajaguda. Finalment arribem a la Casa de la Mina (1240 m.), donant per a acabada la travessa.