LA PARAULA I LA MUNTANYA

Textos matinals d’en Jaume Suñol

seleccionats per a la lectura realitzada

el 3 de febrer de 2026

Centre Excursionista de Badalona

Bona tarda i benvinguts i benvingudes,

Alguns de vosaltres us preguntareu per què ens trobem avui aquí, això té una fàcil resposta: cada matí a les 8 en punt l’amic Rufi penja al grup de Whatsapp “Amics de muntanya” una molt bona fotografia , acabada de captar a la platja. En uns pocs minuts, pel mateix canal, l’amic Jaume Suñol ens regala les seves paraules, quasi sempre al voltant de la muntanya amb tot alló que aixó significa: amistat, complicitat, sensibilitat, bellesa, coneixement.
Les seves reflexions, les experiències que descriu no deixen a ningú indiferent, són hermoses, entranyables, potents…

Doncs bé, ara ens toca a nosaltres Jaume. Et volem fer un petit regal .

Totes i cada una de les persones que som en aquesta sala, aquesta gran família del Centre Excursionista de Badalona, ens hem confabulat per fer-ho possible .

Hem escollit vint-i-cinc d’aquests escrits i amb molta il.lusió els anirem llegint un darrera l’altre. Ens acompanyarà, no podia ser d’una altra manera, una selecció de fotografies d’en Rufi.

Jaume !!!! Començem !! Esperem moltíssim que t’agradi!!

1

Dilluns, 31 de març 2025.

El Sol va dir: Mai seré esclau de ningú. Però sense voler desplaçà la ruta cap a un espai infinit. La lluna certificà que sempre seria lliure, però dona voltes com una dansa a l'entorn de la terra. La terra celebrà no dependre de cap més astre, però sobreviu per la gracia del Sol.
BON DIA AMICS

2

Dimarts, 1 d’abril 2025

Encara adolorit per la llisada, reposo sota la balma. Ella està al meu costat encara més adolorida que jo. Les hores de vetlla passen de pressa quan et mortifica la son, i les estrelles somriuen, o m'ho sembla, i es diuen afalacs l'una a l'altra. També m'ho sembla. I l'aire canta entre les roques, lloant aquesta vesprada.

Demà, ella se'n tornarà a Torino havent acariciat les pedres arrodonides de Montserrat. El seu cor li bategarà d'enyorança, i el meu, amb un bocí de felicitat per haver compartit amb ella la ruta fins al cim. La muntanya pot ser diferent als nostres ulls, cada dia.

BON DIA AMICS

3

Divendres, 5 d’abril 2025

Retorno del rierol amb la cantimplora plena. En arribar al campament, un esquirol està fent la Pasqua amb el meu esmorzar. M'aturo, silenci, deixo pas a les oportunitats. Hàbilment cruspeix els festucs i les ametlles.

Compartim mujada, l'herba verda, i l'ombra del bedoll del costat de la tenda. M'agradaria saber el seu llenguatge per dir-li que avui serem veïns. Tan li fa, seguirem com amics silenciosos en un terreny manllevat.

BON DIA AMICS

4

Diumenge, 6 d’abril 2025

El corriol és relliscós. Travessarem camps negats per la pluja fins arribar als plans de secà, on hi ha una terra eixuta perquè han arrasat el bosc.

No hi ha una ombra per descansar, ni una branca per fer niu. Han marxar les merles, els mussols i els estornells.

L'ambició desordenada de l'home ha enriquit les seves arques empobrint el bosc sencer. Diuen que l'home té llicència dissoluta als seus territoris. Els animals, resignats, no protesten. Se'n van per sempre, sense dir res.

B

5

ON DIA AMICS

Dissabte, 12 d’abril 2025

Aquest matí les caderneres no canten, les puputs s'amaguen al niu, fins hi tot sembla que el rierol ha minorat la marxa per no fer tant d'enrenou. Tampoc no volen l'esparver ni el milà negre.

I és que la nuvolada juga al joc de la mort, d'una matinada fosca amb núvols enfutismats que amenacen aquesta terra. El món està a l'aguait al clapoteig de la pluja.

Es fa la fosca, i el soroll llunyà de la tronada s'acosta, mentre un atrevit esquirol recull la darrera pinya per l'àpat que compartirà amb la niuada.

BON DIA AMICS.

6

Dilluns, 14 d’abril 2025

Les muntanyes envelleixen, es degraden, s'esmicolen, i dintre de milions d'anys aquest paisatge ja no serà el mateix. La roca s'haurà molt i tot serà polseguera. Si tornem a néixer, com algú s'atreveix a predir, comprarem motxilla nova, un calçat més adient, i mapes de la darrera edició. Mai més ben dit, començar de nou.

Però, i la mar. S'envelleix? No hi han traces d'envelliment, al menys que els savis ho hagin comentat. Si de cas conserveu les cartes de navegació, encara que siguin dels fenicis perquè sembla que tot seguirà igual. L'excursionisme s'haurà acabat. Potser naixerà el navegacionisme. El Rufí conservarà la feina.

B

7

ON DIA AMICS

Dimecres, 16 d’abril 2025

Som primavera sense flors i sense ocells, mentre l'ombra de la nuvolada s'arrossega damunt la neu acabada de caure. Els pocs claps de terra molla, amb quatre brins escadussers de llentiscle, no justifiquen, encara, el temps esperançat de primavera. L'hivern està a les acaballes, però els límits entre l'hivern i el bon temps són les flors i també els ocells. Algunes mates de ginesta s'atreveixen a mostrar pètals, encara sense olor, i alguna merla que xerra com qui clama pels colors que ha de vestir el bon temps.

Estigueu atents, que els arbres despullats es guarniran de fulles tendres i els ocells hi faran niu, i cantaran per les femelles.

Només llavors serà l'autèntica primavera.

BON DIA AMICS

8

Dimecres, 25 de juny 2025

La nit passada, el foc trencà les fronteres entre Catalunya Nord i el Principat. Des de la comarca del Conflent -on es troba la Pica del Canigó- fins al nostre Barcelonès, travessant fronteres establertes pels homes, ens arriba com un senyal de germanor la guspira que solidaritza tots els pobles dels Països Catalans. La Pica del Canigó, de 2.748m d'alçada, avui s'encén com un far terra endins, per recordar la unitat de la parla catalana, que un dia quedà mig escapçada amb el funest Tractat dels Pirineus.

Des de l'antigor, els senyals de foc han estat les formes més elementals de comunicació a distància entre els homes, però el segle XXI, segueix sent, encara que insòlitament, la forma més entranyable per enllaçar uns pobles confraternitzats, unint sentiment i cultura a la vegada.

Uns països que varen ser separats per raons d'estratègia tàctica, però que emanen d'una branca comú. La flama del Canigó es reprodueix aquesta nit comarca a comarca, poble a poble, travessant les fronteres entre dos Estats, el francès i l'espanyol, estenent-se per les serralades de llevant i arribant als carrers de cada poble i cada barri.

La nit de Sant Joan, la més curta de l'any, que fixa el solstici d'estiu, serà encara més curta si bona part d'ella queda il·luminada per les fogueres que simbolitzen l'esperit viu dels ciutadans, units per una mateixa llengua i que arrelen en un mateix sentiment.

Els Països Catalans, des del Rosselló fins al Baix Segura, de la franja de Ponent fins a Menorca, es fan ressò, un cop l'any, amb la flama simbòlica que els aglutina, i que aclaparats en la unitat, els referma encara uns drets de la seva història, on l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de Prada procuren mantenir el caliu cultural de tot un territori.

Amics xirucaires, quan pugeu al Canigó recordeu que no esteu en terra estranya. Haureu arribat terres enllà, però trepitjant la pols d'una mateixa història.

BON DIA AMICS

9

Dijous, 31 de juliol 2025

Un dia vaig somiar que l'amistat s'extingia. Un dia vaig comprendre que sense amistat el món està perdut. El somni va ser llarg i em costà despertar-me. En obrir el ulls en semblà que encara somiava, però de sobte vaig veure cares conegudes que em somreien amablement. Voldria veure sempre aquestes cares, que donen confiança i omplen els somnis quan estic despert, i la realitat em fa ser més amic dels que m'envolten.

Somiaré despert i compartiré les hores, escurçant els límits de la cuirassa que ens separa, per contemplar junts en una mateixa direcció la claror del capvespre, que poc a poc anirà cobrint el nostre Grup, envellint com ho fan totes les coses. Seguiré despert indiferent als anys que ens acompanyen, sensible com la pell tendra d'un infant.

El sol es pondrà darrera les muntanyes i envejarà la ufana de les fulles de tardor que el meu record anirà aplegant, acompanyat de les persones que em feren costat.

BON DIA AMICS

10

Divendres, 1 d’agost 2025

Tenia quinze anys i els seus pares, estiuejants al mateix poble, m'havien confiat per instruir-lo en certes activitats de muntanya. Va córrer la veu que m'havien atorgat la llicència com a instructor de l'Escola Nacional d'Alta Muntanya i això els semblava garantia fiable de posar-lo a les meves mans. M'hi vaig resistir, les aules a camp obert et fan sentir més còmplice que instructor.

Lligat a la corda pujà amb valentia. Els seus dits, carnosos, curts i rodanxons s'agafaven frenètics a la roca, i cada pas a l'avançada era celebrat amb una dissimulada rialleta triomfal. A cada replà em preguntava si ho havia fet bé, i amb un somriure discret li confirmava de continuar: Deixa que les mans et portin allà on el pensament vol anar.

Del cim iniciem la davallada amb dos ràpels, que ell no havia fet mai. Els braços més aviat justos de llargada oferien una certa desavantatge, però l'instint desvetllà la tècnica. En arribar a terra ferma, la seva cara esfèrica, el nas de cigronet i els ulls xinesos és confrontaven amb les mans balbes de l'esforç poc controlat. Una rialla de innocència certificà que entre els humans no hi han fronteres.

Era síndrome de Down. La meva admiració desvetllà per ell l'estimació, que perdurarà per sempre des que vaig rebre una participació de casament.

BON DIA AMICS

1111

Dissabte, 2 d’agost 2025

Un silenci cartoixà anuncia la presència del Sol quan aquest emergeix de les aigües. El món s'atura quan la foscor avança cap a la llum. Les gavines i els ocells del bosc no comencen l'esvalot fins que ha nascut el dia, i els homes corren per la jungla dels carrers, traient importància a un fet que ens porta la vida, que potser no serem capaços ni d'obrir les ales davant els raigs matiners, com a benvinguda.

Allà baix, a casa nostra, a redós de les barques que tornen de la feina, les onades es cargolen en arribar a la platja, el núvols es cabdellen i giravolten sobre sí mateixos amb replecs interminables, i els vents, senyors de les altures, governen amb lleugeresa i a plaer dels desitjos del cel. Tot això molt a pesar nostre.

No, no cal planificar tant les nostres vides. Pobres i esclaus humans, només podem oferir cançons de pregària a remolc de comptar fins la propera albada, per què ens sigui més favorable. El silenci cartoixà és el respecte pel temps passat que no torna, i una lloança de benvinguda per una nova claror, tan real com encetar la màgia d'un nou dia.

BON DIA AMICS

12

Diumenge, 3 d’agost 2025

La solitud a la muntanya és l'absència d'aplaudiments aliens, que et reconfortin l'esforç personal. Només el ressò apagat dels cops de piolet i el rosec dels grampons que maseguen el glaç s'atreveixen a trencar el silenci en el moment d'arribar al cim.

Calleu, deixeu-lo sol. Gaudirà dels moments màgics que només aquell qui ha conegut semblants etapes envejarà la seva sort. No fa falta que després expliqui res, que per entendre-ho bé, serà necessari haver-ho viscut personalment. És un somni que a ulls closos voldries allargar, tot i seguir despert.

Això és muntanyisme pur. Íntim i silenciós, només compartit amb el company que segueix atent als moviments peristàltics de la corda. La natura et fa còmplice amb l'entorn. Un immens llençol blanc cobreix la terra, i recordant la nostra petitesa t'acaba dient: Tornaràs! Li responc, que faré el possible, mentre les cames m'ho permetin.

BON DIA AMICS

13

Dilluns, 25 d’agost 2025

La soledat és el silenci no compartit, i l'alta muntanya en la seva grandiositat genera la caixa ecoica més idònia per ofegar els sons que podem produir en els silencis. El lliscar dels esquís sobre la neu, les raquetes quan s'enfonsen en les primeres capes i els grampons quan urpen les plaques del gel, formen part de la música que enllesteix la ruta, trencant el silenci que crea la soledat de cadascú.

La quietud del muntanyenc es manifesta llavors, quan l'ofec i el respirar acompanyen rítmicament les passes mesurades en els silencis, i et fan sentir sol dins els grans espais que no hi ha res.

BON DIA AMICS

14

Dijous, 4 de setembre 2025

El bon muntanyenc respecta el silenci de l'entorn. Trepitja el cim amb la satisfacció d'haver aconseguit una aspiració personal. I no pas d'haver vençut el gegant, ni res que vagi a canviar el món.

El seu silenci perllongat l'honora,

I les gestes, si és que n'hi han, afloraran com ho fan en silenci les flors, que deixen un rastre que per sí sol ja s'expandeix.

B

15

ON DIA AMICS

Dilluns, 15 de setembre.

Comença una nova dècada quan el sarró ja està molt ple. Les muntanyes blavoses queden lluny, com un record confús dins el paisatge.

Hem après i desaprès creant il·lusions des d'un desert amb pocs recursos, on molts propòsits s'han fet engrunes abans de començar. De tot el que hem fet no ens en penedim. De tot el que hem escrit no en traurem ni un fil. Hem viscut meravelles que justifiquen la persistència d'arribar fins aquí.

Doncs sí, encetem la nova dècada i acabarem d'omplir el sarró, que de propòsits no se'n ha d'anar mai curt. Gràcies per la vostra benevolència.

BON DIA AMICS

16

Dimecres, 17 de setembre 2025

Et lleves el matí i el dia et sembla un dia qualsevol. Oblida-te'n, no existeixen pas dies qualsevols. La rutina del Sol sembla la mateixa, surt per aquell cantó que tots ja sabem i s'amaga pel costat que li pertoca. Mentrestant, milions d'esdeveniments han succeït sobre la terra. Milers d'éssers han repoblat el món i tants com aquests han desaparegut per sempre. L'aigua dels rierols no és pas la mateixa d'ahir, les tarteres han augmentat el volum de granit, les marmotes i els isards han tingut avui noves cries.

D'un dia a l'altre hem après alguna cosa. Sobretot créixer i estimar. Escoltar la música que fan les fulles dels bedolls i dels pollancres, que el vent d'avui les gronxa cap a l'altra costat.

No, avui no és pas un dia qualsevol. El pa d'avui no és fet a l'obrador com el d'ahir, ni el gall ha cantat exactament com altres dies. La Natura ens ofereix un dia nou. Només cal parar l'orella, saber escoltar i adonar-nos que avui, mai serà un dia qualsevol.

BON DIA AMICS

17

Dissabte, 20 de setembre 2025

Voldria tornar-me voltor per uns instants, ara que els avenços ho permeten, i enlairar-me fins al cel a contemplar la zona més lacustre de la nostra terra pirenaica. Del riu Noguera fins Espot, segons es mira cap a l'est, i de nord a sud, entre els waypoints del Montardo i l'Estany Gento, un gran terrabastall creà la meravella.

Un immens mirall, ni cal preguntar d'on va sortir, és desprengué de les altures sobre Colomers i Sant Maurici, i esclatant en mil bocins estengué les engrunes al fons de les valls. Més d'un centenar de fragments d'aquest mirall, són el resultat de la quantitat de llacs, convertits també amb miralls, que segueixen mirant el cel com cercant el seu origen.

La història l'explicà un pastor d'Espot, el dia que tocava contar rondalles, després d'haver relatat també, altres fets de trascantó.

BON DIA AMICS.

18

Dijous, 2 d’octubre 2025

L'efervescència del muntanyisme actual ha desenvolupat noves estratègies per aconseguir sensacions meritòries i omplir l'àlbum personal de muntanya.

Aconseguir pujar els 216 cims pirinencs que sobrepassen els tres mil metres i obtenir el piolet de Juli Soler i Santaló no és un treball de dos dies. M'explicava amb cert orgull un company de muntanya, que després de deixar-hi mitja vida només li quedaven uns quants pel rècord. Són maneres de practicar la muntanya, sempre que no s'oblidi que la seva ciència i els coneixements van més enllà.

Si no t'ha quedat temps per conèixer boscos meravellosos de la muntanya baixa, ni intricats itineraris amb rutes sorprenents en la muntanya mitjana, hauràs guanyat el preuat piolet però hauràs perdut, per manca de temps, el goig de l'esplendor de la natura en totes les seves variants.

Enhorabona doncs, guanyador. I si necessites més informació sobre la muntanya, ja ho preguntaràs. Perquè per aprendre hauràs fet tard.

BON DIA AMICS

19

Diumenge, 5 d’octubre 2025

Dins el sac de plomes, entreveig les clarors del nou dia. Resistir a abandonar el niu és tot un repte, ara que encara s'hi conserva l'escalf com si una lloca amorosa et protegís els somnis.

Quantes vegades haurem abandonat la idea de sortir a fer cim i mantenir l'acolliment de la ajocada una estona més! Quants moments de temptació no hauríem refusat trepitjar la neu glaçada que ens espera amb les urpes esmolades defensant el territori.

Sacrificis inútils sense recompensa, això t'ofereix la muntanya. Prolonguem la manyaga del cau per no satisfer la gloria passatgera de posar els peus allà dalt, tot sol, assolint propostes o il·lusions que potser trontollen per damunt del seny, i que els humans acceptem com a reptes transcendents.

Completades les expectatives del dia retornem al cau a toc de capvespre, i és llavors quan valorem l'harmoniosa singularitat del jaç, fent amuntegament dels fets del dia on hi escasseja la grandesa, recordant per última vegada la nostra ruta ja esgotada.

I a les tenebres ens lliurarem, exhausts, a mercè de la lloca. Encara que no sigui de plomes.

BON DIA AMICS

20

Divendres, 10 d’octubre 2025

Els companys van seguir camí i jo em vaig quedar al bivac sota les lloses de la cresta d'Alba. Demà al matí arribarien els dos companys nous per fer junts la cresta fins la Dent d'Alba. No em vaig quedar sol. Ella em va fer companyia tota la nit. Estava esplèndida, formosa, potser me'n vaig enamorar. Per discreció no vaig dir res que pogués trencar el silenci de la seva companyia. Dins el sac i amb les cordes per coixí, finalment vaig trencar el son.

L'esclat de l'aurora em despertà. Ella ja no hi era. Se'n va anar sense acomiadar-se. No li tindré en compte perquè demà la tornaré a veure. Era la rutina de fer sempre el mateix camí. La lluna.

Sempre he pensat que per veure-la amb el mateix esplendor, hauré de tornar altra vegada a la balma de la cresta d'Alba.

BON DIA AMICS

21

Diumenge, 12 d’octubre 2025

Aquí parlem de sentiments on els records es desfullen com les gencianes alpines, que es marceixen a l'entrada de tardor i només en queden les arrels com a testimoni. Preparada també l'entrada hivernal, tràfecs, preparatius, auguris de muntanya ferma, esmolada de piolets oscats i abonament de llustre al calçat de neu. Pujada de tropes ordenades que s'enfilaran arrapats com l'heura als vessants de les congestes, i esquís de doble espàtula que maniobraran els més dotats.

Els passerells se'ls notarà què volen ser, i descobriran el món amb les proeses. Els veterans, seran reconeguts per l'actitud displicent, com el que ja està de tornada. Una sínia arrossega aquest món que dona voltes mentre la muntanya deixa fer als novells, sempre que li plagui.

Els veterans, ja sabeu, entraran a la tardor i en quedaran les arrels per testimoni, com la genciana.

BON DIA AMICS

22

Divendres, 17 d’octubre 2025

Si els vents, vinguts de l'est parlessin, em contarien històries de les muntanyes llunyanes, que només amb somnis he recorregut. M'acostarien a la gent que vull conèixer, on guarden les muntanyes més altes de la terra. Em farien saber dels seus propòsits i mansuetud en el seu esforç per complaure als d'occident. Em parlarien de camins intransitables, que vull conèixer, i que només aquells homes en saben el traç. Em dirien perquè les dones feinegen durament i no coneixen l'assossec que tota persona es mereix, i perquè els infants, amb la incertesa d'un pou de dubtes, aprenen a treballar abans de saber de lletra.

Tot això sabria si els vents, vinguts de l'est, un dia parlessin.

BON DIA AMICS

23

Dimarts, 11 de novembre.

Les aus emprenen el vol quan el Sol escalfa les seves plomes, i comencen a festejar entre elles. Els animals del bosc surten del cau a les primeres clarors de dia per saludar-se. Els homes surten el matí al carrer, i ni es saluden ni es miren la cara.

Alguna cosa hauríem d'aprendre per arribar a fer un món millor.

B

24

ON DIA AMICS

Diumenge, 30 de novembre 2025

Fer muntanyisme és quelcom més que traginar una motxilla amunt i avall. És saber trepitjar els camins sense menysprear les pedres que dificulten la caminada. És quedar-se immòbil assegut a la porta del refugi Du Requin contemplant com el Sol s'ajoca darrera l'Aguille de Midí, aguantant estoicament la rosada que et va xopant la vestimenta. És compartir amb l'amic el darrer crostó de pa que ens ha quedat per passar el dia. I assaborir el raucar de la granota del rierol, que t'impedeix agafar el son, potser necessari per enllestir una bona trescada que t'espera per demà.

Tot això, si ho acceptes de bon grat, demostraràs a tu mateix ser fidel a la motxilla que tragines amunt i avall, i a les botes enfangades que t'entumeixen els peus en haver esgotat el recanvi de roba seca, pels dies perllongats.

I tornaràs a casa, com l'Ulises que va vèncer els malsons del seu camí, mentre esmoles les armes per a una nova campanya. Aquella que ja festeges abans de finalitzar el retorn d'avui.

BON DIA AMICS

25

Diumenge, 14 de desembre 2025

Una entitat no la fa el nom, sinó les persones que la sostenen. El Centre aquest any compleix 100 anys, dels quals una quarta part correspon a l'activitat portada a terme pel grup Climents, que de forma successiva, llarga i constant ha mantingut vives les seves arrels i la solidesa del nostre Grup. Tots, i cada un de nosaltres en particular, hem contribuït al Centenari. Cada vegada que els nostres peus han trepitjat els racons d'aquesta terra hem afegit experiència i cultura a l'entitat, a la qual pertanyem.

No hi han banderes ni estendards que governin el sentiment de les persones, només hi ha l'afany de participació i el contacte social entre els amics.

El dinar de Nadal d'aquest any pot representar quelcom més que una trobada anual. Serà la trobada centenària que ningú més de nosaltres repetirà, i reafirmarà que no cal fer grans coses per aconseguir fer història, que de vegades n'hi ha prou en compartir silenciosament uns instants la companyia amb l'amic que tens al costat.

BON DIA JUBILETES