L'Alfred encén el misto i pregunta quí vol fer una escapadeta pels Écrins. Ràpidament en Fede i la seva neboda Laura i jo,
l'Eduard, ens hi afagim.
Sortim de Badalona a les 7 del matí i a les 3 ja estem dinats i a punt d'enfilar cap el refugi del Glacier Blanc. En poc més de dues hores ens hi plantem i disfrutem d'un extraordinari paisatge alpí, amb el Mont Pelvoux al davant!
La nostra idea era de fer la Roche Faurio l'endemà per aclimatar i anar a dormir al refugi dels Écrins, per fer el dia següent el Dôme de Neige, però els guardes ens aconsellen de fer la màxima activitat l'endemà perquè s'acosta mal temps i segurament no podrem fer res més.
En vista de la recomanació decidim sortir més d'hora al matí i enfilar directament cap al Dôme de Neige.
El dia no era dolent, però els cims de les muntanyes quedaven tapats per una espessa boira.
El Glacier Blanc és fantàstic, però amb esquerdes molt obertes en aquesta època, cosa que fa que la marxa no sigui molt ràpida i que s'hagi de prestar molta atenció on es trepitja.
Poc més amunt dels 3.700 metres, quan ja la boira s'espessa, decidim girar cua i tornar cap avall; les altres cordades que venen del cim ens diuen que no s'hi veu gens. Per nosaltres tampoc té massa sentit arriscar-nos en aquestes condicions. Tornem cap el refugi cansats després d'una llarga jornada i contents per haver aprofitat per fer tot el que es podia fer.
Les previsions es van complir i l'endemà ja va començar el dia plovent i amb molta boira. Decidim tornar cap al cotxe i donar per finalitzada la sortida.