Àlex O.,Antónia, Alejanmdro E. Carme D. Conxita H, Isabel, Jaume I, Jaume II, Pep G, Joan O, Jordi S, Joedi A, José T, Lidia, Manel B, M.Carme, M.Dolors I, Josefina V, Neus D, Raimon, Rufi S, Teresa V, Xavi H, Pepita D. Santi C | Divendres 28 de Juny del 2019
CINGLES DE BUFADORS .La serra dels bufadors és un fenomen local, on els estrats calcaris, en origen, sedimentats horitzontalment, van sufrir un moviment tectònic, donant lloc a un escrestament dels mateixos per formar una auténtica paret o barrera d’uns 150 metres d’alçada, que dividint nord i sud marquen geogràficament els límits de les provincies de Barcelona i Girona. També separen dues comarques, com són Osona i el Ripollès.
El punt més alt de la serra, és el Turó dels Bufadors, de 1006 metres, i els seus espedats vertiginosos senyalen el vèrtex més important de la zona, on conflueixen dues comarques i dues provincies. No podia ser d’altra forma perquè la geografía del terreny quasi obliga a aquesta definida distribució del territori prepirinenc. Al mateix temps, la serra dels bufadors, d’una longitud d’uns dos quilòmetres est-oest, marca frontera provincial, entre coll de Beví i Turó Gros, i la part que correspon a ponent, que s’allarga fins a la bassa de la Processó sembla quedar dins la jurisdicció de Barcelona, que es on es troben els Bufadors. Els habitants del lloc són qui determinen els detalls de pertinènça segons convé, fent-se seu un territori molt particular, entre Santa Maria de Besora, Llaés i La Farga de Bebié.
La gran depressió o enfonsament dels Bufadors forma part de l’espectacle d’aquesta zona, d’un món insòlit, fosc i amagat, on una vegetació propia, al marge de la resta de la muntanya, es desenvolupa silenciosament com un immens jardí únic i difícil de trobar a la resta del principat. Un espai amb els dies comptats per manca de pluges, d’humitat i temperatura excesiva per la delicada vegetació. Dins el temps comprès dels darrers quinze anys, quan els Climents el visitarem per primera vegada, ha mostrat una regressió ambiental de més del cinquanta per cent. Els auguris del seu futur semblen poc esperançadors. Cal posar el màxim respecte per part dels visitants, siguin excursionistes o turistes encuriosits, perquè la prolongació del seu estat actual depén, en bona part, del tracte delicat que el civisme exemplar li atorgui.
Visitants xirucaires: Àlex O.,Antónia, Alejanmdro E. Carme D. Conxita H, Isabel, Jaume I, Jaume II, Pep G, Joan O, Jordi S, Joedi A, José T, Lidia, Manel B, M.Carme, M.Dolors I, Josefina V, Neus D, Raimon, Rufi S, Teresa V, Xavi H, Pepita D. Santi C.