Josep Teixidó i Xavi Ferrandiz | Dijous 5 de Juliol del 2018
Travessa pel Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici del 5 al 11 de Juliol dels 2018.
Dos jubiletes vàrem fer els Carros de Foc a ritme de Climents.
Va ser com una iniciació a la Alta Muntanya, fent un recorregut de 7 etapes passant pels refugis de la ruta. Anàvem molt carregats però la visió dels paisatges que podíem assaborir pas a pas ens rebaixava el cansament i ens anava carregant d’endorfines. Sant Maurici, els Encantats, Cascada i Estanys de Ratera i Amitges per començar...Després l’Estany dels Barbs a primera hora del matí era un mirall perfecte per les roques, les clapes de neu i el cel blau d’aquella hora.
La neu ens va acompanyar a la vora dels Estanys de Saboredo però no pel Coll de Sendrosa fins a l’Estany de Colomers en un dia assolellat i calorós. Des del Coll de Caldes la visió del Montardo amb els estanys des Monges i des Mangades als seus peus, ens va semblar meravellosa, però encara més contemplar la Serra de Tumeneia, el Pa de Sucre i la Punta d’Harlé des del refugi Ventosa i Calvell o més amunt quan els vàrem veure reflectits en els Estanys de Colieto.
L’etapa del Coll de Contraix ens tenia atemorits per les roques grimpadores, les congestes de neu i la sorra relliscosa de sota mateix del coll, però ho vàrem superar prou bé. La satisfacció de ser allà i gaudir de l’Estany de Contraix amb llenques de neu al voltant i tot el panorama de cims va ser molt gran. Potser és el millor record que guardem de la ruta.
Arribar a l’Estany Llong va ser llarg com també ho va ser passar per l’Estany Tort i arribar al refugi de Colomina; però en aquest refugi hi vàrem estar molt bé ja que està reformat. Superant els desnivells i les roques de la Collada de Saburó ja ens vàrem abocar a l’Estany Tort de Peguera amb el refugi Josep Maria Blanc al mig, la millor postal dels carros. Al arribar al Coll de Monastero o de Peguera tornàvem a eixamplar la respiració i sentir la bonor de superar les etapes inclosa la llarga Vall de Monastero que ens tornava a Sant Maurici i el final de la ruta.
El nostre amor a la muntanya basat en els prats verds i boscos amables va canviar a apreciar les roques, les crestes punxegudes i les verticals impossibles... Experiència inoblidable!. Teixi i Xavi.
(· Hi ha un petit bloc detallant el recorregut a la biblioteca del CEB).