FER CIM: Alejandro, Àlex, Pep, Xavi i Teixi | Dissabte 3 de Juliol del 2021
Entre els dies 3 i 11 de Juliol, 2021, vàrem fer aquesta ruta, que havíem triat per suggeriment d’en Pito Costa (Veure Vertex Jul-Ago del 2018 i Jul-Ago del 2021), si bé la vàrem adaptar a les nostres possibilitats.
Seguint el GR Tour des Perics, vàrem iniciar la ruta a Esposolla (Fontrabiouse, Fr.) (1550 m) per prendre la Vall del Galba, força planera, i enfocada al Puig de Terrers. Eren els primers dies de Juliol i la florida era total als costats de la pista, que després es torna sender. En el camí hi ha un parell de refugis lliures prou ben cuidats. Després d’uns 6 km trenquem a l’esquerra per fer la pujada cap el coll del Ras de la Sal (2322 m) i després fer una baixadeta cap al refugi de Camporrells (2250 m). Està situat al costat de l’Estany del Mig de Camporrells, estany posat a la falda del Petit Peric.
Per l’etapa dos rodegem el Petit Peric per l’est i pel sud i anem a pujar per la Coma de la Llosa, ben emboirats, fins al Coll dels Perics. Allà tenim una finestra de núvols que ens deixa veure els Estanys Gros i Mig de Camporrells i el Puig de la Portella Gran que tanca la vall de Camporrells per l’oest. L’ascensió al Pic Peric és dura i dubtem de les nostres forces, però al arribar a dalt (2810 m) ens recuperem de seguida. Boires, boires... seguim amb boires. De sobte una altra finestra de núvols per l’oest ens deixa veure els Estanys Blaus i la Portella Gran, per on hem de passar després de baixar per una tartera ben costeruda.
La Portella Gran (2603 m) dona pas a la Vall d’Orlú, però avui tota aquesta vall està plena de núvol – com una olla de boira - i allà anem nosaltres fent tot el trajecte que queda fins al refugi aguantant la boira ploranera que ens xopa la roba i les botes per dintre, de manera que caminem fent xop – xop. El sender fins al Refugi d’En Beys (1970 m) se’ns fa llarg perquè té trams difícils, tot i que altres trossos han estat arreglats prou bé.
Per la tercera etapa tenim dia clar i pugem 4 ó 5 desnivells, passem al costat de l’Etang Faury i anem fins al Coll de la Coma de l’Anyell (2470 m), des d’on tenim panorama obert al sud-est amb el gran estany de Lanós que ara té un nivell baix d’aigua. Baixem pel Clot de les Bacivelles i el riuet de la Coma de l’Anyell on trobem delicats prats amb rierols ramificats i abundància de flors sobretot nerets que formen jardins espessos i ens alegren la baixada fins al refugi Bésines (2104 m). El refugi està recobert amb fusta i està embalconat davant del Puig Pedrós Nord.
En l’etapa següent primer hem de retornar pel camí d’ahir fins al Coll de la Coma de l’Anyell per després baixar a la capçalera de l’Estany de Lanós, on girem a l’esquerra per enfilar cap a la Portella de la Grava (2426 m) i seguint el llarg Rec de la Grava arribar al nord del Llac de les Bulloses. Ara cal seguir el llac per la dreta fins a l’Hotel Les Bones Hores (2018 m). El refugi està tancat aquest any.
L’endemà ens animem a fer el Puig Carlit passant primer pels llacs Negre, Comassa i Sec i després ens arrapem a la grimpada final fins al cim (2921 m). Dia esplèndid de panorama de postal i contents de tenir bona sort. Veiem amb claredat els Perics i el Puig de la Portella Gran, per dessota del qual torna a bullir la boira. La tornada la fem per la zona de Trebens fins al punt de sortida.
Ara hem de demanar un taxi per anar a Esposolla a recuperar la furgoneta i anar al nou allotjament per quatre nits. A falta de taxis disponibles ens envien un bus escolar. Benvingut.
Com a sisena etapa volem pujar al Roc Blanc des del refugi Laurentí (1617 m) i passant per l’Estany Laurentí (1939 m). Trobem núvols canviants fins a la pujada final, que ja la fem dins d’un núvol espès que no ens deixa veure res. La foto a la cresta del Roc Blanc es... quasi blanca!. Llàstima!. Tot baixant tornem a tenir sol com per fer-nos dentetes, i gaudim del Llac Laurentí refrescant-nos els peus, però el cim segueix embarretat de blanc.
La setena etapa la iniciem al aparcament de la Restanque (1575 m) i pugem als llacs de Rabassoles, Blau i Negre per després pujar al Pic Tarbesó (2364 m). Trobem molts francesos que venen a fer muntanya des del Col de Pailhères. Després del Pic, amb magnífiques vistes dels llacs i de l’entorn, inclosa l’esquena de la Dent d’Orlú, carenegem fins sota del Roc de Bragues i baixem cap a l’Estany Blau per retornar a la Restanque. Hem tingut un bon dia amb esplèndides vistes i avui hem pogut veure el Roc Blanc una estona sense núvol; poc després ha aparegut un nuvolet que s’ha enganxat a la cresta i ja no l’ha deixada.
L’últim dia canviem el sentit de la ruta previst, i anem a la Vall d’Orlú sortint de la Restanque (1575 m), passant per l’Estany de Balbonne (1861 m) i pujant pel dret cap al Coll de Baxouillade (2200 m). Des d’allà, seguint el GR-7, baixem pels estanys de Baxouillade i despès d’una fageda monumental arribem a la Jasse de Justiniac (1292 m) on ja prenem la pista que ens durà al Chalet Fanguil (1136 m). Allà ens espera un de nosaltres que s’ha sacrificat i ha conduit la furgo des de la Restanque fins aquí.
Han estat vuit dies de natura brava molt interessants per conèixer el Capcir i el Donasà. Llàstima dels dies de boira que no ens han permès veure indrets essencials d’aquestes comarques. Però ha valgut la pena.
· Nota: Hem seguit la nomenclatura dels mapes IGN 2449ET , 2248 ET i en alguns casos el GéoPortail, Fr, on la majoria de noms són en català.