L’hem tornat a pujar. Després d’anar-hi per primera vegada, ara fa gairebé 50 anys, hem tornat a trepitjar el cim del Vallibierna. Però ara ho hem fet amb dues etapes, “sense presses”, fent nit al modern refugi del Cap de Llauset, situat a 2.425m, a una hora i mitja de l'embassament de Llauset. L’endemà, amb un dia radiant i nítid de tardor, pugem al cim amb 2,5 h. El camí està ben fresat fins que, arribats a prop de l’ibón Chelat, comença el caos de blocs, amb les tradicionals fites que s’escampen per entremig del laberint petri. De pujada cap problema, doncs les fites són convergents en un punt, el cim. Però de baixada, ai las! són divergents! i cal estar alerta per no fer marrades. En total 8 h per pujar i baixar fins al cotxe, amb les parades de rigor i l’entretinguda cresteta fins al cim. Les flors ja s’han pansit i només queden les del tardorenc safrà bord, que sembla que les hagin sembrat. Un dia memorable.