Entre les comarques d’Osona i la Garrotxa hi ha la finca de la Grevolosa amb abundància de faigs i roures i volíem anar-hi a la tardor quan canvia el color dels arbres.

Hem seguit l’aproximació i itinerari descrits a Wikiloc per Toni Planes, molt ben explicats, de manera que no detallarem gaires indicacions del recorregut.

Sortim de la carretera C-37 per Sant Andreu de la Vola i prenem el Camí de Cabrera, acompanyat de camps ben gebrats, fins que a mà esquerra trobem un plafó informatiu sobre La Grevolosa. Prenem la pista de l’esquerra i deixem el cotxe al primer aparcament.

Entrem al ombrívol bosc de roures i faigs que encara guarden fulles de color a les branques, quan el terra ja és una estora de fulles marró.

Ens proposem caminar pel bosc en silenci per copsar els sorolls i les energies de l’entorn, que ens ajudaran a la nostre vigor intern. Fem un ratlla al terra per marcar on comença l’experiència i en travessar-la algú ja nota el recolliment del túnel arbrat, però algú altre comença a esbufegar, rient per sota del nas, mostrant incredulitat...

Trobem una carbonera coberta per un entarimat de fusta i un plafó explicatiu del carboneig com a font d’energia calòrica en els segles passats.

Tornem al bosc en silenci, i un panell ens mostra la fauna que podem trobar en aquest indret. En passar un pont de fusta es torna a posar a prova la nostra capacitat de silenci... que naturalment queda trencat.

Anem trobant roures gruixuts amb excrescències com tumors al tronc, que els dona un aspecte de més vells. Les heures també han crescut molt i abracen o escanyen aquests roures fins a la capçada.

Aviat som a Sant Nazari una ermita del s XIV, restaurada recentment, situada en una clariana amb taules de pícnic, que conviden a fer una aturada. En l’arbrada del voltant sobresurten roures de gran alçada amb el color vermellós torrat de les fulles, ben enfocades pel sol.            

Més amunt la pujada ja és exigent i en arribar als Esqueis de Sant Nazari o Collet dels Gamarussos parem per esmorzar.

Entrant a la fageda, ara sí, notem el silenci que ens demana l’entorn i que mirem respectuosos... altíssims faigs, quiets, sense vent, ben drets, rebent la llum matisada del sol i amb les puntes grogues que entreveiem des de baix. És com si entréssim en una catedral on no gosem fer soroll amb els nostres passos sobre la fullaraca.  

Un faig monumental dret sobre un vano d’arrels, ens convida a fer-nos fotos acompanyant-lo només un instant de la seva llarga existència.        

La font de la Grevolosa és seca. Ni una gota. Fa pena.

Decidim canviar el recorregut per anar al Coll de Llancers, després tornar pel Coll de Bracons i baixar per La Grevolosa cap al punt de sortida.

Caminem per sender dins d’un bosc espès, amb boixos molt castigats per la papallona del boix, però en trobem alguns que estan rebrotant una mica, cosa que dona esperança de recuperació. Sempre amb la condició que no hi hagi una altra plaga.

Al mirador de Cabrera tenim bon sol i bona vista cap al sud, però algú es desorienta i te dubtes amb el Puigsacalm. Una estona després queda ben clar que el Puigsacalm queda al nord de la Serra de Llancers.

Una pujada forta però curta ens porta al Coll de Llancers i anem cap a l’oest per un camí paral·lel al d’abans, que també corre per la cara sud de la Serra de Llancers a uns 200 m més amunt, per unes fagedes molt netes i ben il·luminades.

Anem fins al Coll de Bracons per veure si els boscos del voltant tenen color groc i vermellós,  però no en tenen tant com pensàvem trobar.

Baixem per la Grevolosa una mica apressats pel rellotge, i sense entretenir-nos tornem per Sant Nazari, el pont de fusta i l’aparcament.

Dinem a Cals Avis de Sant Pere de Torelló.

Resum segons el GPS:

Distància: 10,24 km;

Desnivell pujant: 553 m;

Temps total 6:06 h; Temps en moviment: 4:18 h; Temps aturats: 1:47 h;

Velocitat mitjana total: 1,7 km/h; Velocitat mitjana en moviment: 2,4 km/h.