L’excursió s’iniciava a peu de carretera uns 300 m després de Beuda, amb rètols anunciant la zona d’escalada del Castellot (8:41). Aquest indret d’escalada esta regulat per protegir les nidificacions de les aus, de manera que cal saber quan i on es pot escalar.

Nosaltres vàrem anar pel camí dels senderistes a passar per sobre de Can Oliveres, per un bosc d’alzines i algunes clapes de pi. Tot amb molta calor malgrat anar per l’ombra quasi tota l’estona.

En una volta del camí sobre rocam calcari, s’obre el bosc per donar vistes i de fet en el mapa consta com Les Envistes (9:18). El Turó del Castellot quedava ben visible a l’altra banda de la Vall de les Palanques. Novament pel túnel d’alzines vàrem anar pujant sense gaires passos abruptes fins a trobar la carretera que puja al santuari (10:27). Pocs metres més endavant hi havia la Font de Rocapastora que encara té aigua gràcies a l’aixeta de sortida.

Després de 600 m de carretera vàrem arribar al Monestir de Sant Llorenç de Sous (863 m; 10:47), del que queden algunes parets després dels treballs de reconstrucció i endreça del 1983. Era un monestir benedictí que ja consta, com cel·la o ermita, en el s IX,  per bé que enguany celebren 1100 anys d’història, quan en el 922 va arribar la comunitat del monestir de Sant Aniol que va quedar clausurat. Val la pena fer una visita detallada a aquest indret. Ben a la vora hi ha la Font dels Monjos que donava aigua i vida a una fàbrica tant gran.

El camí va seguir per bosc de pins (11:05), pujant per una canal natural a la roca i després fins a un pas de carretera (11:28) abans d’encarar la pujada final fins a l’aparcament del santuari, per cert presidit per una torre de comunicacions descomunal (1124 m; 11:49).

Ens va venir molt bé prendre una coca-cola o cervesa al bar de la acollidora hostatgeria de la Mere Déu del Mont. L’habitació on Mossèn Cinto va escriure el Canigó dona recolliment i inspiració al mirar per la finestra. El Santuari és un centre de devoció a la Mare de Déu de molts pobles de la contrada que hi fan romeries i aplecs des de fa segles.

L’esplanada del darrera de l’església, presidida per una estàtua del Mn. Cinto, té unes vistes excepcionals cap a les muntanyes de l’Alta Garrotxa, el Pirineu i el Canigó que sobresurt majestuós. La taula d’identificació de cims és molt ampla, en semi-cercle, i molt ben detallada. A més del Canigó vàrem identificar cims que ja hem fet com el Bassegoda, Comanegra, Costabona, Puigmal... i ens vàrem fer una idea del Montmajor i Mont Petit que tenim a la llista per fer ben aviat.  Ens vàrem posar al costat del Mossèn per fer-nos fotos com turistes apassionats per la poesia...

La primera part de la baixada era pel mateix camí de pujada i després de Sant Llorenç de Sous, prenia la dreta per anar cap al Castellot, passant novament per alzines, ara ja calentes del sol esplèndid del dia, però amb uns pendents pronunciats, relliscosos i difícils que ens varen fer patir una mica.

Darrera del Castellot ens vàrem aturar per menjar el segon entrepà, descansar i fer migdiada. La baixada que seguia tornava a ser molt pendent i relliscosa, però afortunadament la vàrem fer sense accidents.

El tram final de pista i carretera no té cap dificultat a no ser la alta temperatura a les tres de la tarda... Vàrem arribar al cotxe a les 16:00.

Resum: Distància; 12,26 km. Desnivell pujant 874 m. T. Total 7:30 h. T en moviment 4:53 h. Velocitat en moviment 2,5 km/h. Velocitat total: 1,6 km /h. Circular. Moderadament difícil.