Via no gaire concorreguda situada a la cara oest, 240 m MD A1+. Compta amb dues parts ben diferenciades: el vertical contrafort de la part inferior, que es supera en 3 llargs i la part superior, que zigzagueja per terreny variat fins assolir el cim de la Paret de Santa Cecília (agulla de la Ferrata Teresina, abans de canviar de vessant). Els llargs més característics són el tercer llarg que té 55 m (50 segons l'Hita) de placa fisurada vertical i amb molt bona roca, que tomba una mica als darrers metres. I el sisé llarg que supera un fisura extraplomada en A1 (o 7a en lliure, el que pugui), on calen un parell de tascons mitjans a afegir als spits. Al lloro amb la ressenya de l'Hita, la R5 no hi surt marcada, però es troba abans de l'artifo. Tampoc calen 20 cintes amb 16 ja n'hi ha prou i només vem afegir un alien al llarg de III.
Via recomanable per conèixer aquesta poc concurreguda paret. Una altra opció és la STAE, clàssica de la paret, encara que amb seguros antics i algun spit, es tracta d'una via interessant i molt variada: llargs de placa, artifo, fisura i xemeneia per tots els gustos, de tota manera l'artifo del primer llarg i el tram herbós a continuació dissuadeix possibles acensionistes.
Descensos possibles: per la ferrata, o seguint la ferrata fins cim de Sant Jeroni o per linea de ràpels del vessant oest de la Ferrata. Vem optar per la darrera opció, seguint la ferrata en direcció a Sant Jeroni, fins just abans del primer tram de cable que puja, surt una altre cable cap avall que duu al primer rappel, es fan 4 rapels en total amb trams caminant i destrepant entre mig.
Via ideal per dies de calor si comencem d'hora doncs el sol no hi toca fins la tarda.
Albert Salvans, Xavi Gil i Jordi Guti