Tot i que els homes del temps anunciaven pluja, el fet és que les ganes d'escalar i que el dia es va aixecar amb un cel blau força net de nuvols, i nosaltres cap a Montserrat, concretament a la zona de la Pastereta.
Dues cordades, en j. puig, en R. Vicente i l'oscar, que es van enfilar a al Funció Clorofílica. i en F.Suñol, el Dani i Jo ( en Pep Montes, ens decidirem pel Diedre Bonington. Aquest darrer, de 4 llargs i 130 metres. De v grau, força sostingut.Tot i el nom únicament resegueix un diedre els darrers metres. Ben assegurada excepte els primes metres, on el primer parabolt està forá lluny del terra. Un cop abaix, i mentres esperem els companys, ens decidim per provar la Vilmanbar, " palabras mayores" el primer llarg 6a força sostingut, la resta, ni ideia. La puja apareix amb ràbia, i toca abandonar. Carai com baixa l'aigua per la paret. Arribem al cotxe molls, però contents.


(la foto amb la ressenya és del blog l'he pres del blog de groinket)