Dissabte s'aixeca el dia enboirat. Tot i això, sortim de la boira quan anem guanyant alçada. Ens dirigim cap a Prat de Cadí per pujar per la Canal de l'Ordiguer. L'ambient, de ple hivern, és sensacional. Les nevades dels últims dies han deixat la muntanya com si fos el més de febrer. Anem pujant fins l'entrada de la Canal de l'Ordiguer i ens trobem amb una neu granulada, talment com si fos un pórex, de molt poca cohesió. Tot i que sembla ser una capa superficial, els gruixos són considerables i ens enfonsem moltíssim. Considerem poc prudent aventurar-nos-hi amb aquestes condicions, tot i que volem evaluar-ho un cop sortim del con de dejecció de la canal. Dissortadament, les condicions no canvien i en mantell nival segueix present una gran quantitat de neu pórex de molt poca cohesió. La prudència ens mana retirada. Tot i el fiasco, ens considerem privilegiats per passejar-nos per aquest paratge amb aquest ambient tan brutal. Encara hi ha molta neu, la canal està totalment colmatada. Ho tornarem a intentar! Hem fet l'activitat en Quim Carreras, Manel Orbay, Isra, Carlos Castán, Pito i l'Anna Carreras, que se'ns en va a viure a Alemania i li fem la despedida.