Pels que disfrutem de la bicicleta amb la seva versió més muntanyenca, dedicar uns dies a recorrer el Pirineu sobre rodes, sempre és una activitat molt agradable.
Aquest pont de l'11 de setembre, hem recorregut una bona part de la ruta que segueix la PEDALS D'OCCITÀNIA (al Pirineu Central, aranés/francès).
Partint d'informació prèvia de la mà del Joan Pera , i dels fòrums d'internet, vam lligar la sortida en tres etapes, això sí, estalviant-nos alguns kms.
Iniciem la ruta a BOSSOTS, a la Val d'Aran,remuntat el COLL DEL PORTILLON, per carretera i baixant fins a BAGNERES DE LUCHON on iniciem la pujada cap a BOURG d'OUIL. A partir d'aquets punt la pista ens enfilarà fins a la cota més alta de tota la travessa , 1800 mts. a la "SERRE BIEIL" . Una forta baixada, per corriols rapidísims, ens durà a MAULEON-BAROUSSE i per carretera arribarem a St. BERTRAND DE COMMIENGES, petit poblet amb una catedral enorme. Hi fem nit.(75km. +/-2200mts)

La segona etapa s'inicia amb un seguit de camins de terra entre cases i pobles guanyant alçada fins a la cota de 1000 m. ,començant allà un tram força llarg de baixada per antics camins de ferradura amb l'empedrat molt descompost i força pendent. Ens toca maniobrar amb molta tècnica, l'expressió que anem repetint és MAMA PO , MAMA PO, i és que caure per aquí no fa cap gràcia. Els boscos pels que rodem són, en molts trams, de contes de fada, la natura que ens envolta(tot i que està molt sec) és maravellosa. La ruta ens durà fins al poblet d'ASPET on farem nit.(52km +/-1250mts.)

La tercera etapa comença fresqueta, ha estat plovent durant la nit. Marxem cap a l'últim escull que ens resta per completar la nostra particular PEDALS D'OCCITÀNIA, i ho fem entre camps i bestiar que per tot arreu es desperta mandrosament sota la boirina. Altre cop el paisatge se'ns fa company de viatge sorprenent-nos a cada moment, i és que aquestes valls franceses del Pirineu tenen un no sé què....
Remuntant primer per camins estrets, petits corriols i alguna zona no ciclable, ens arribem fins al COL DE BURET (599mts.), punt d'inflexió on s'acaba el romanticisme i comença la pujada i el patiment.
Això no és pujar, és enfilar-se gairabé sense treva, l'altimetre va sumant metre rera metre i rera cada curva la pista semiesfaltada continua tibant amunt (el contakms. amb prou feines supera els 5km/h.)
Així serà la tònica fins a la cota dels 1000mts. on per espai d'uns quants kms. mantindrem alçada i ens llençarem a còrrer com esperitats volant amb les bicis per sobre dels 25km/h, saltant sobre els bassals d'aigua i esquivant les pedres. La sensació que experimentem és brutal després de la forta pujada.... però ens queda rematar fins al coll.
Arribats al COL DE MENTÉ (1349mts.) i havent recuperat forces amb la droga-cola , ara ja si ens queda la part final, la baixada.
Si senyor, aquesta no l'oblidarem en força temps. Al principi, pista que es transforma en corriol. De primer divertit fins que trobem el fang. Això és un femer¡¡¡ , sortim fins a les orelles de merda, tot és un fangar en un tram força llarg, fins que igual que ha començat s'acaba.
És a partir d'aquest moment quan el corriol en el que ens belluguem esdevé un dels més espectaculars que he fet mai. Molt tècnic , amb un pedent molt potent on els frens treballen al límit, i el precipici que ens acompanya és millor ignorar-lo. El lloc altre cop és espectacular, i la baixada sense contemplacions ens transporta fins al poble de MELLES, punt des del que per carretera ja retornem a Catalunya i per LES ens arrivem a BOSSOTS final de la nostra travessa.(58km. +/-1200mts.)
Per completar la Pedals d'Occitània ens mancaria uns +/-40kms. que és la part de la Val d'Aran, desestimats per falta de temps.
La ruta l'hem fet la Núria Gómez, Martí Montanyà, Pep Montes, Fede Casanovas.