Ja fa molt de temps que volia anar a dormir al refugi de Tucarroya i per fi ha arribat l’ocasió. Decideixo anar-hi aquest cop per la vall francesa d’Estaubé i accedir-hi per la canal de Tucarroya que remunta fins a la mateixa bretxa i refugi.
El començament ja es complica, doncs la carretera que puja a l’embassament de les Gloriettes des de Gèdre està tancada, per obres a la paret de l’embassament. Toca doncs pujar a peu des del pont de l’Arraillé , uns 3 km i 200 m de desnivell que caldrà sumar-los al total (punyeta!). L’accés al circ d’Estaubé és fantàstic i al primer revolt ja es veu al fons la canal i bretxa de Tucarroya tota plena de neu. Aquesta vall i circ d’Estaubé va ser el primer lloc que els francesos van aprofitar per repoblar els Pirineus de marmotes i la veritat que n’està plé.
El camí està molt ben indicat ja que és sender d’alt recorregut dels Pirineus (HRP), i aproximadament a 2.200 m hi ha el trencant , ben fitat, que accedeix al borne de tucarroya i que dona accés a la canal 2,5 h. La canal aquest any està tota coberta de neu, per tant crampons útils. L’arribada a la bretxa és magnífica, la vista de la nord del Perdut i el Cilindre és majestuosa i aquest any fa molt de goig veure el llac de Marboré tot gelat i la nord del Perdut tota coberta de neu. Fins i tot el mugró terminal del Perdut es veu sobredimensionat de tanta neu. Posta de sol espectacular a les parets del cilindre i geleres de la nord.
L’endemà desfaig el camí del dia anterior i remunto fins a la Hourquette d’Alans amb la vista posada al pic de Pimené que s’hi accedeix per un camí ben fressat 1,5 h des del coll. Aquest cim és un mirador de primer ordre molt aprofitat primer pel compte Henry Russell i després pel gran cartògraf pirinenc Franz Schrader per explorar, fer croquis i cartografiar les valls i els cims del circ de Gavarnie, d’Estaubé i de Troumouse. La tornada una mica llarga i calorosa fins al cotxe per una vall verda i plena de flors. Pep Giralt