Un Nadal als Pirineus
Mentre tothom menja l’escudella a l’entorn de la taula, la il·lusió ens empeny a cercar els pobles més septentrionals del Pallars Sobirà. Sortint del poble de Borén una forta trescada
ens enfila per un camí pedregós, fortificat per capes de gel en la part alta fins la capella de la Verge de les Neus. Llastimosa imatge d’un antic edifici que serveix d’acollida provisional als cavalls de pastura que sojornen per les valls més altes del Noguera Pallaresa. És un edifici originàriament romànic, de construcció rural, on els canvis hi han sovintejat des del segle XII fins fa poc, i només l’absis i poca cosa més conserva traces del seu origen. Un campanar d’espadanya sembla testificar, encara, la presencia religiosa enmig d’un desert de muntanyes.

Mitja hora més tard s’arriba al poble fantasma d’Arreu. Portes i finestrons tancats a pany i clau interceptant l’entrada als tafaners. Cases arrenglerades formant carrer, i la visió trista i solitària d’un poble rònec aixecat per a viure-hi ningú. L’església pot servir d’aixopluc en cas de mal temps, mentre al campanar hi veiem una campana de mitjanes proporcions que espera, potser amb delit, que alguna ànima cristiana la faci sonar per atraure no se sap qui, perquè el seu clam només arribaria a Borés o Isil a tot estirar. És migdia, 25 de desembre, i lluny de celebrar un bon àpat, les nostres motxilles només traginen mapes, anoracs i il·lusions, que per acabar de passar el Nadal be prou semblen suficients. Al vespre, al refugi, segurament farem la pau.
Maria Rosa, Enric, Jaume i Xavier: Un dia esplèndid per sentir-nos més amics.

Jaume Suñol