Dissabte 18 de Desembre del 2010
Matí fred i assoleiat, ens endinssem en un bosc dens de faigs i tot resseguint les petjades de guineus i murs de pedra anem descobrint un dels paisatges blancs més bonics de la Serra d'Entzia i Urbasa.
Només el bosc i el silenci trencat pel soroll de la neu en ser trepitjada i les rialles de la nostra estimada Anna, el seu company Iker i la que escriu : Cristina.