Pic de COSTA CABIROLERA (2604 m.)

A les 8 ½ del matí del dia 26 de maig del 2011 i amb pronòstic de bon temps fins a les 14 hores, els Xinos Xanos varem iniciar l'ascensió del pic de Costa Cabirolera (2.604m.), des de l'aparcament del refugi de Prat Aguiló (1.962 m.), ens dirigim fins al proper refugi (2.000 m.) i per el dur però molt ben traçat i senyalitzat sender PR que parteix des de l'esmentat refugi i, després de 1 ¼ hores de suar la mantega per la empinadísima costa, aconseguim el Pas del Gossolans (2.426 m.), ja situats en aquesta cota ens imaginabem que les grans pujades s'haurien acabat, prenem la direcció oest tot seguint els senyals del GR 150.1 que segons el nostre planol hauria de seguir gairebé carenant o almenys flanquejant i mantenint la cota aconseguida, però no, els senyals i en grans trams un clar sender devallan i ens condueixen cap al fons de la Coma dels Cortils on hi ha una font i un refugi (2.220 m.), ambdós molt a tenir en compte per a casos de necessitat però en aquest cas ens força a fer un sifó de mes de 200 m. Després del refugi i des d'aquest punt el sender flanqueja pel vessant SE de la Serra Cabirolera fins a iniciar l'ascensió cap al Pas del Cabirol, per una molt forta pujada tot seguint un mal definit sender per tartera de pedra fina que ens dirigeix cap a una canal per la qual i sense grans dificultats, per fi coronem el Pas del Cabirol (2.560 m.), ara només ens resta dirigirnos cap al NO per un pla inclinat i en uns pocs minuts ens situarem al cim del Costa Cabirolera (2.604 m.) assenyalat per una creu i un vertex geodèsic, son las 12 del mitg día, ganyip i apa a tornar per el mateix camí, però ara amb les cames fatigades la pujada desde el Cortal dels Cortils cap el Pas dels Gossolans s’ens fa mes feixuga, arribem al Pas a les 14 ½ h. i el cel am llamps i trons ens anuncìa que la treva s’esta acabant, sols ens resta la baixada cap el cotxe que veiem 460 metres per sota nostre, deu minuts avans de arribar-hi comensa a ploure, però aconseguim aixoplugarnos un xic humits mes no xops.
Tornem algo cansats peró molt contents, durant el camí de retorn la natura ens ofereix tot un ventall de meteors i associats, llamps, trons, pluja, vent, calamarça, etc. per sort i ben a recer dintre del cotxe tot aixó no ens va afectar gaire.
Fins la propera
Els Xinos Xanos