La Porta del Cel – del 29 d’octubre a l’1 de novembre de 2011
Con diria en Pito “Ruta Cinco Jotas”
Tot i que la Meteo no pronosticava unes condicions ideals, les ganes van poder mes que la prudència i la varem encertar.
És una zona força desconeguda per tots nosaltres i aquest any segur que és la darrera oportunitat de trepitjar-la, doncs la temporada d’estiu ja s’acaba i la neu comença a estar present als cims.
Es tracta d’una ruta coneguda i segur que hi ha moltes fonts d’informació que descriuen la ruta millor del que jo ho faria, de manera que a part d’alguns detalls que ens van agradar especialment, faré una descripció molt somera.
Portàvem un mapa de l’alpina del 2006, 1:25000 que no tenia marcat el recorregut, i una altre 1:50.000 de l’editorial piolet que si que la duia. La veritat és que portar un 1:25000 és necessari per orientar-se en alguns casos. La ruta No està ben marcada. De fet hi ha molts trams on no està marcada i cal un bon sentit de l’orientació. Portàvem un GPS amb el TRACK (wikiloc) a la segona etapa, després del port de l’Artiga, el varem utilitzar per enfilar el camí correcte cap a Pinet.
Els paratges pel que passa son fantàstics. De manera particular aquesta època de l’any tot i que una mica mes insegura aporta una diversitat de colors increïbles, tant pel que respecta al bosc com als cims nevats.
La solitud ha estat una altre aspecte a destacar. Els refugis estaven tancats i no hi havia ningú enlloc. Això comporta haver de portar menjar, sac, etc. La veritat és que a tots els refugis hem trobat mantes, el que permetria deixar el sac a casa. També tots tenen LLUM elèctrica i estan força ben conservats. A destacar Certascan. El Pitjor Vall Ferrera.
La segona etapa sens dubta és la mes dura, sort que el sol ens acompanya bona part de la jornada. Cal anar amb compte amb l’aproximació al refugi de Pinet doncs enganya. Quan sembla que ja hi ets, encara has de fer una volta considerable per salvar un profund engorja.
La tercera etapa és la que presenta un traçat mes lògic, doncs , arrenca del refugi de Pinet (2246m) i ascendeix fins al Port de Sotllo (2893) per descendir fins al Ref de la Vall Ferrera (1940). Ens trobem a la cara nord, i la neu està present des dels 2400 metres. Aviat fent ús dels grampons. El dia és perfecte i fem el Cim de la Pica d’Estats (3133). La vista és immillorable.
La quarta etapa la comencem amb frontal. Es el darrer dia i a més de fer l’etapa hem de refer el camí cap a casa.
La manca de llum ens fa dubtar una bona estona alhora de trobar el camí correcte per creuar el riu en direcció a Baborte. Arribem al Circ de Baborte i comença a ploure. El refugi està en un lloc espectacular. Fem un Te calent i seguim trajecte. El dia no acompanya i decidim desviant-se a la Collada de Bacero i descendir de manera directa cap a Tavascan. El mapa marca un camí i també trobem una indicació. La jugada acaba sortint bé, tot i que el descens es perdedor i es fa difícil de seguir. Arribem a Tavascam Molt Feliços i cansats. En Matí s’ofereix per anar a buscar el cotxe (5km fins a Graus) sense motxilla, es clar. Al cap d’una estona ens retrobem tots a Tavacan. Fer autostop encara funciona i tot i que no passa ningú per aquesta carretera. L’han agafat de seguida.
La ruta l’hem fet, la Núria Gómez, En Martí Mutanya i En Pep Montes

Dades tècniques:
Dia 29/10/11. Etapa 1: 6:22 hores . Desnivell + 1344 / - 467
Dia30/10 /11 Etapa 2: 8:48 hores. Desnivell + 1232 / - 1221
Dia 31/10/11 Etapa 3: 9:09 hores. Desnivell + 1119 / - 1443
Dia 1/11/11 Etapa 4: 8:18 hores. Desnivell + 894/ - 1662