Aprofitant que el campament d’estiu del CEB d’enguany es fa a Núria, i que a més a més, coincideix amb el pas d’en Pito, dins del seu llarg trajecte per l’alta ruta pirenaica entre el cantàbric i el mediterrani, ens hi animen a explorar les possibilitats de la zona.
A Queralbs prenem el primer carrilet “de l’excursionista” a les 7:50. Després d’esmorzar enfilem el camí amb rapidesa i moltes ganes. Guanyem alçada ràpidament fins al coll del Nou Fonts. El dia acompanya i el paisatge es fantàstic, tot està florit. Flanquegem fins al coll d’en Bernat i perdem alçada per anar a buscar l’inici de l’asperó nord est del Pic Rodo. (Cal baixar pràcticament fins al llac, i flanquejar per tarteres fins a la base de l’aresta.
L’inici de l’itinerari no és clar i dubtem. Com sempre la llei de Murfi es fona quan trobem una altre cordada fent la mateixa via. Mira que és gran el Pirineu¡¡¡¡.
No tenim clar l’inici de la via, ens enfilem per una bretxa. No trobem cap clau, el que ens indica que no és el camí correcte. Un cop al fil de l’aresta el camí és evident. Molt aeri, i amb vistes espectaculars. Excepte el primer llarg, la resta de l’itinerari el fem a l’ ensamble. Passos predominantment de segon, equilibris entre blocs força estables i algun mur de tercer grau. A partir del cim del Pic Rodo, recollim la corda. La cresta continua per terreny fàcil i divertit. Superem un petit ràpel de 10 metres gràcies a una corda amb nusos instal•lada (el desgast del temps ha fet que la camisa comenci a estar força gastada). Continuem fins al Coll d’en Bernat, punt on retrobem el camí del Nou fonts.
Amb molta satisfacció per l’activitat realitzada, tornem cap a Núria, on podem saludar a la resta de companys del CEB.
La ressenya de la cresta està molt ben descrita al llibre de Pako Crestas “Crestas Pirenaicas”.
Han realitzat l’activitat en Xavi, la Núria, en Sergi, en Pani, en Jose i en Pep.