Quan un capdavanter ens deixa per sempre sembla com si l'Entitat es fes engrunes. No es tracta d'un soci més, sinó del primer de la llista d'associats, el número 1 actual. És difícil saber quan en Joan Soler va entrar a formar part de l'Entitat, ja que abans de la guerra Civil, quan el Centre era anomenat Agrupació als anys 30 del segle passat, ell ja en formava part, encara que molt jove, de la llista de socis. Des de sempre, tant si estava a la Junta com si es quedava al marge figuratiu, la seva empenta fou cabdal pel Centre, amb esforços personals i també econòmics no sempre valorats com mereixia. Excursionista format des de baix, va viure per complert l'ambient muntanyenc, muntanya baixa, càmping i Pirineus, del que ja en trobem alguns articles escrits per ell a les pàgines del Butlletí de l'Agrupació Excursionista l'any 1938. Col·laborà en la preservació de les restes romanes excavades pel Centre, i el 25 de juliol del 2007 quan les peces espoliades l'any 1940 foren retornades a la ciutat, en Joan Soler va ser un dels reconeguts i homenatjats per l'Ajuntament i el Museu pel seu treball dut a terme en la conservació de les peces. De mans del conseller de Cultura de la Generalitat senyor Joan Manuel Tresserres va rebre el seu reconeixement i també la Venus de la Ciutat per part de l'Ajuntament de Badalona. En Joan Soler, tanca la llista d'una representació que marca on s'acaba l'Agrupació i comença el Centre, era la darrera malla de la cadena. No, l'Entitat no farà engrunes, tan ell com els seus coetanis, van encetar una línia que seguirem mantenint.