Un estiu negre pel Centre. La pèrdua de companys de muntanya. En Saturi, que fou president de la nostra Entitat durant el període 1985-1986, va mantenir el seu esperit incombustible per la muntanya fins els seus darrers dies.

La muntanya m'ha ensenyat a no fer trampa, a ser honest amb mi mateix i amb el que faig... És una escola dura, de vegades cruel i tot, però sincera com no ho és sempre l'activitat quotidiana. Walter Bonatti.

Els últims anys sembla que havia encarrilat les excursions cap a la zona de la Cerdanya i l'alt Berguedà, on en aquesta última, una segona residència ja feia les funcions de camp base de les seves excursions. Un cop allitat per la seva malaltia, encara planejava, amb el mateix delit de sempre, les ascensions que li mancaven per fer. El que ens dol no son les muntanyes que ens queden per fer, sinó les que ja no podrem compartir amb aquells que ens han deixat per sempre. La fotografia de la Cerdanya, envoltat de crestes, és tal com el volem recordar. Són els paisatges que havíem resseguit junts i que servarem en el record.